LA BELLE ÉPOQUE  - 10’s

​

Durant aquesta dècada es va provocar la Primera Guerra Mundial. Els canvis no van ser gaires fins al començament d’aquesta. Per tant, aquesta època es pot dividir en dos:

​

- 1910-1914, abans de la Guerra:  la Bellè Èpoque en els seus últims anys, cada vegada hi havien menys corsets en ús, les faldilles no tant llargues, orientalisme…

​

- 1914-1919, durant i després de la Guerra: la guerra va provocar moltes morts, sobretot d’homes. Per tant, les dones per primer cop entren en el món laboral i són responsables de l’industria.

D’aquesta manera, la moda, per primera vegada, s’adapta a la situació de les dones,

 optimitzant la comoditat i el benestar físic d'aquesta. Com deia Vionnet: el vestit

s’adapta a la dona i no al contrari

​

Aleshores, neix el vestit trotteur o vestit sastre, consistia en una faldilla i una jaqueta

d’influència masculina. Sota portaven una brusa.

​

Degut a la situació, el cànon de la dona és prima, doncs no hi ha prou aliment.

​

1911 → les dones exigien el seu vot i la seva participació política. Per no donar una imatge tant rebel, van decidir vestir-se romàntiques i delicades. L’èxit de la tendència del moviment sufragista va provocar que moltes s’unissin. Per diferenciar-se van elaborar un codi de colors:

- Verd: esperança    - Morat: lleialtat     - Blanc: puresa

​

Tot i així, els vestits per a les festes nocturnes no van desaparèixer. Ara bé, eren més solts, lleugers i curts, sense mànigues llargues. Es complementava amb cinturons o llaços per fer la cintura més petita, en canvi dels corsets. S'adornaven amb brillantors, serrells (flecos)... Anaven a clubs de jazz o bars clandestins, on fumaven i bevien, acció que fins llavors, només ho feien els homes.

​

                                       Paul Poiret va dissenyar una faldilla anomenada faldilla travada, ja que era era tan                                                     estreta per la part inferior que com bé diu el nom, les dones es travaven al desplaçar-se.                                         Aquesta no va durar gaire.

​

                                    Estiu: colors pastels elegants i per un look més bàsic, crema, blanc o gris

                                    Hivern: els patrons eren més armats, petits i cenyits

​

                                      Es va dissenyar un vestit cenyit al cos, per estar còmode i poder moure’s sense                          Faldilla travada        dificultats, alhora de ballar. El vestit era lleuger i còmode. Les sabates, al veure’s, es van donar major importància. Eren de taló baix, corretja en el turmell i còmodes.

 

CABELL

La maquinària, va fer què les dones es tallesin el cabell, ja que s'embullaven en aquestes. El cabell curt va ser un símbol del nou paper de la dona.

​

MAQUILLATGE

El teatre es va posar de moda, i provoca que les dones es maquillin amb el rostre pàl·lid, ralla negre en els ulls amb kohl, llavis foscos i les celles fines, semicircular

​

COMPLEMENTS

Barret: més petits que en la dècada anterior, segueixen adornant-los però no tant exagerat. Les plomes, per exemple, es van escurçar fins al punt de només veure-les per la nit.

Corbata, amb l’objectiu de semblar més professional en el món laboral, emancipar-se…

​