POL CUNYAT
Abans de tot, abans d'endinsar-nos a la teva vida i evolució artística, descriu una mica com ets, explica'ns que has estudiat i quina és la teva experiència al sector de la il·lustració i el còmic?
Doncs mira, jo em dic Pol Cunyat i ara mateix tinc quaranta-dos anys i sóc de Sant Celoni. Des de ben petit tenia clar que el que volia ser era dibuixant de còmics, amb catorze anys vaig anar a fer un curs d'estiu a l'escola Joso de Barcelona de dibuix Manga. Ja un cop acabat l'institut i la selectivitat, em vaig presentar a les proves d'accés a Belles arts (realment no volia estudiar cap carrera, però ja que havia arribat fins allà), però per sort vaig suspendre, dic per sort, perquè realment jo el que volia era dibuixar còmics i Belles Arts era com molt allunyat d'això. Així que per casualitat vaig trobar a la mateixa universitat un paper on s'anunciava un cicle formatiu de grau superior d'il·lustració a l'Hospitalet, això ja era més semblant al que jo volia, així que vaig fer la prova d'accés i aquesta sí que la vaig aprovar. Quan vaig acabar el cicle formatiu, vaig tornar a la Joso a fer un curs d'animació 2D. I fins aquí.
Ara mateix ja fa més de vint anys que estic treballant com a il·lustrador i com a dibuixant de còmics.
Com vas començar en el món de l'art? Va ser difícil introduir-se en aquest sector?
Això del món de l’art, no m’agrada molt... Mai m’he considerat un artista, això ho deixo més pels pintors, escultors, actors de Hollywood... Jo em veig més com un treballador, que treballa fent dibuixos. Dit això, la veritat és que vaig tenir la sort que només acabar d’estudiar, ja vaig tenir el meu primer encàrrec professional, va ser arran de les pràctiques del cicle formatiu d’il·lustració, que em va tocar fer-les a l’editorial McGraw-Hill, encarregant-me dels dibuixos d’uns llibres de text. Tot i estar en període de pràctiques, es van portar molt bé amb mi, em van fer un contracte normal com qualsevol il·lustrador i em van pagar per la meva feina.
A partir d’aquí, es va tractar de donar-me a conèixer a diferents editorials, enviant el book i fins i tot anant allà en persona a ensenyar els meus dibuixos. No va ser fàcil començar, sobretot el meu gran impuls va ser a través d’un antic fòrum d’internet on participàvem molts dibuixants (tant professionals com amateurs), allà vaig conèixer molta gent, fins i tot vaig fer alguns amics. Vam crear una gran comunitat on ens vam ajudar els uns als altres i van començar a aparèixer les feines, gràcies a tots aquests contactes.
Quins consells li diries a algú que vulgui entrar en aquest sector?
Tot i que en aquesta professió es pot ser autodidacte, el meu consell és que un es formi tant com pugui. Encara que sembli que no, és un sector amb molta competència, però que actualment hi ha un gran ventall de possibilitats a l’hora de poder desenvolupar la vida professional. A part de ser il·lustrador de llibres o dibuixant de còmics, hi ha tota la indústria dels videojocs, del cinema, de la publicitat... Més sectors dels que ens pensem on necessiten la figura d’un o diversos dibuixants.
Des del meu punt de vista una cosa que ajuda molt és conèixer gent del sector i anar creant una cadena de contactes. És molt important relacionar-se amb la gent, anar a fires i esdeveniments del sector i donar-se a conèixer.
També Tenir clar que aquesta feina, requereix moltes hores de dedicació i que segurament no et faràs ric.
Quins consells li diries a algú que vulgui entrar en aquest sector?
Tot i que en aquesta professió es pot ser autodidacte, el meu consell és que un es formi tant com pugui. Encara que sembli que no, és un sector amb molta competència, però que actualment hi ha un gran ventall de possibilitats a l’hora de poder desenvolupar la vida professional. A part de ser il·lustrador de llibres o dibuixant de còmics, hi ha tota la indústria dels videojocs, del cinema, de la publicitat... Més sectors dels que ens pensem on necessiten la figura d’un o diversos dibuixants.
Des del meu punt de vista una cosa que ajuda molt és conèixer gent del sector i anar creant una cadena de contactes. És molt important relacionar-se amb la gent, anar a fires i esdeveniments del sector i donar-se a conèixer.
També Tenir clar que aquesta feina, requereix moltes hores de dedicació i que segurament no et faràs ric.
Com compagines la il·lustració amb la teva vida diària?
​
Dedicar-se a dibuixar requereix moltes hores, i això fa que la majoria del temps estiguis treballant i segurament tampoc guanyaràs molts diners. Això és important saber-ho, normalment treballo entre 10 i 12 hores diàries. A part m’agrada tenir temps per les teves aficions (fer esport, mirar alguna sèrie o pel·lícula, llegir i poder estar amb la família, en el meu cas tinc parella i dues filles de 10 i 5 anys. Així que la clau és dormir poc.
En quin moment el teu hobbie es va convertir en el teu treball?
Doncs a la que em van començar a pagar pels meus dibuixos i això em va poder generar prou ingressos per poder-me dedicar només a dibuixar, aquí és quan es va convertir realment en el meu treball.
En l'àmbit personal i professional, que t’aporta l'art?
Torna a aparèixer la paraula art que no m’agrada, hehehe.
Dibuixar és part de la meva vida, ja que fins i tot m’agrada dibuixar en el meu poc temps lliure que tinc. Això de dibuixar perquè si, molts cops és el que trobo més a faltar, ja que normalment sempre estic dibuixant per feina. Dibuixar el que em dona la gana i sense pressió de dates d’entrega, em relaxa i és el que realment m’agrada.
Lo dolent que té, és que com treballar d’això em porta moltes hores de feina, puc estar menys temps del que m’agradaria amb la meva família, per això sempre els hi intento agrair l’esforç que fan.
Tens algun somni o objectiu que no hagis aconseguit encara?
El meu somni era ser dibuixant i ja ho he aconseguit, tot i que ara lo difícil és mantenir-se. El que m’agradaria és poder treballar més en coses personals, que no fossin treballs d’encàrrec, però acostuma a ser el més difícil. També tinc ganes de treballar en alguna sèrie d’animació encarregant-me del disseny de personatges... a veure què passa.
​
​
Espero haver-hi respost totes les teves preguntes.
Moltes gràcies i molta sort.
Pol