EVOLUCIÓ DE LA MODA
INTRODUCCIÓ
​
La forma de vestir és una part important de la societat occidental actual, encara que sempre ha determinat l’estatus o la classe social d’una persona, avui dia també hi determina el grup social a què aquesta persona pertany dins d’una mateixa classe.
​
Inicialment el vestit, va començar com una necessitat bàsica que protegia l’ésser humà evolucionat de les inclemències del temps. El vestit ha anat adquirint un caràcter estètic, i s’ha vist sotmès als cànons de la moda i a les necessitats de cada època.
​
HISTÒRIA DE LA MODA
​
La vestimenta, com ja he esmentat abans, apareix amb la necessitat de l’Homo Sapiens per protegir-se del fred amb les pells dels animals que caçava. Al neolític, l’home ja sap filar i teixir, però la vestimenta encara no s’adapta al cos, tot i que algunes ja tenen dibuixos ornamentals.
​
​
L’antic Orient
​
A Egipte, tant la higiene com l'aparença personal són indispensables. S’utilitza el lli per elaborar les peces de vestir i aquestes comencen a ser més elaborades. La base de la seva indumentària era el shenti, una peça de lli que embolicava els malucs, subjecta amb un cinturó. La principal peça femenina era la brusa, una túnica llarga i cenyida de diferent color segons la posició social: blanca per a les camperoles i vermell o safrà per a rangs més elevats. Així doncs, la indumentària vària segons la posició ocupada dins la comunitat. Per exemple, els servents van despullats i, majoritàriament, sense perruca.
​
El cabell tenia una gran importància. Ara bé, el cabell què lluïen no era el seu natural (el portaven rapat) sinó perruques que permetien que aquest estigués sempre perfectament arreglat. Tot i així, també era qüestió d'higiene i salut. Ja que el clima estava ple de mosques, polls... i d'aquesta manera mantenien el cap fresc i prevenien malalties.
​
A Mesopotàmia, l’altra gran civilització del Orient Pròxim, els sumeris solien vestir amb llargs mantons de llana, de tipus faldilla, adornats amb franges de colors vius i amb plecs. Els assiris feien servir túniques de llana, les quals, la llargada d’aquestes depenia de la classe social. Els perses feien servir peces de colors vius, destacant colors com el porpra (lila) i groc, adornats amb dibuixos de colors.
​
​
L’antiga Grècia
Els minoics
La civilització minoica destaca entre les altres cultures europees de l’Edat de Bronze per les seves cenyides peces cosides. Un dels vestits minoics més característic va ser la breu cintura, vestida tant per homes com per dones, quedava ressaltada pel que fa a les dones gràcies a l’ús de barrets i mànigues adornades, acompanyades per faldilles. Els homes portaven formes punxegudes i tapalls o mini faldilles al voltant dels malucs. També van aparèixer les túniques. El maquillatge estava entès entre els minoics.
​
​
Grècia clàssica
​
A l’antiga Grècia s’utilitzava el lli, la llana i el cotó, i més tard la seda amb peces rectangulars rivetejades pels quatre costats, sense costura ni vores, acompanyades de fíbules i cinturons. La vestimenta era simple i drapejada per tal d’aconseguir un efecte sofisticat. La indumentaria de l’antiga Grècia constava de dues peces:
-
La primera, era la superior i unisex. Es tracta del quitó, una túnica sense mànigues que arribava fins als genolls i que se cenyia a la cintura.
-
La segona, era l’himatió que consistia en una espècie de túnica rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerra i que es recollia pel costat oposat, deixant lliure els moviments del braç de la part no coberta.
Les dones també utilitzaven el peple, que és una altra versió de la túnica lligada, parcialment a les espatlles. La clàmide, per la seva banda, era una peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de cavalleria.
​
​
L’antiga Xina
​
La Xina és sobretot coneguda en aquesta època per la seda, un nou material que arriba a través de la ruta pel seu mateix nom. Els abundants vestits i peces que s’han trobat en diferents tombes xineses demostren un estil altament sofisticat per a l’época. La indumentària xinesa està plena d’estampats, teixits de gasa translúcids, superposicions de diverses longituds, folres feixes i colls que aconsegueixen una combinació de colors força destacats.
El quimono seria la vestimenta més destacada d’aquesta civilització, tot i ser associat habitualment al Japó. Es tracta d’una túnica llarga acompanyada d’una feixa amplia als malucs. Els xinesos utilitzaven sandàlies de cuit o botes lligades als tous de la cama.
​
​
L’antiga Roma
​
A l’antiga Roma la vestimenta estava molt regulada sobretot en la roba masculina. El rang i l’estatus social era molt important, ja que hi determinaven si un podia o no utilitzar la toga, la peça característica dels romans. De fet, la toga només es destinava als ciutadans. El rang també determinaba si es podia utilitzar o no alguna vestimenta amb colors, principalment el púrpura. Precisament aquesta era exclusiva per l’emperador. Tot i així els sacerdots o senadors podient utilitzar una franja d’aquest color sobre les togues, sempre que servissin l’exèrcit o l’administració.
La vestimenta bàsica per les dones era l’estola, que se sobreposava a la toga. L’emperador o els alts càrrecs, a més portaven un llorer. També s’ha de destacar els diferents pentinats que es trobaven a aquesta època com ara rínxols o la utilització de crema (grassa animal) per al cabell. La majoria de roba és de llana i lli, a vegades brodada. El calçat era la sandàlia de cuir. La roba interior romana era feta amb cuir i gimnastes pintades amb un tapall i un “biquini” prematur per la part de dalt.
​
L'estil romà d'Orient
​
A partir de les invasions bàrbares que van fer caure l’Imperi d’Occident (476 dC), la moda romana d’Orient va decidir-ser per una barreja entre els estils grec, romà i oriental. Van ser característiques el pallium, la casulla o la dàlmatica, que van formar part de la vestimenta eclesiàstica i van ser adoptades per vestir els bisbes o capellans: siguin catòlics o ortodoxos.
La roba que es portava a l’Imperi Romà d’Orient mostrava el rang al qual es pertanyia. Els més poderosos vestien llargs vestits fluids de seda ricament adornats amb fils d’or i joies o pedres precioses. Era important adonar-se d’objectes preciosos. La plebs (classe social baixa) vestia túniques de llana més simples amb botes i amb una capa llarga per sobre. Portar barba era considerat com a element formant part dels estrangers.
​
Edat Mitjana
​
Alta Edat Mitjana
​
Els pobles bàrbars que van invadir l’Imperi d’Occident fent-lo caure venien d’un clima força fred i per aquesta raó utilitzaven llana per confeccionar la seva vestimenta. Necessitaven poder aguantar el fred i unes peces que repel·lissin l’aigua. Els dos sexes vestien túniques folgades fetes amb rectangles de tela cosits i cenyits amb un cinturó. Per sobre portaven mantes o capes, a vegades folrades de pell per tal de marcar un cop més l’estatus social. Sota la túnica es portaven camises de lli. Les peces conservades de tombes revelen la passió pels bordats, així com per les joies refinades. Les túniques del víkings afegien un davantal a la vestimenta. Els súbdits vestien tubrucs (el precursor del pantaló) - tot i que el rei també portava mitges llargues que es lligaven amb tires de llana o cuir per sota dels genolls. És la peça més característica de l'època. La barba era molt comuna entre els homes.
L’elaboració de roba era una tasca molt laboriosa que les dones portaven a terme principalment a casa, la fibra més comuna, la llana, era segurament esquilada, netejada, cardada i filada en un fus.
​
Plena i Baixa Edat Mitjana
Un cop els bàrbars es van anar instal·lant creant els regnes a partir dels quals naixeran les futures nacions europees, sorgeixen nous estils de vestir. Són possibles gràcies a l’avenç de la tecnologia tèxtil, fet que va aportar nous teixits. La túnica, encara comú per a ambdós sexes, es portava per sobre d’una peça de roba interior feta amb lli i , en el cas de les dones, sota una altra roba que es posava per sobre.
A principis del medieval alt la vestimenta del clergat encara es diferenciava poc de la del poble. Es seguia l’estil romà i es pot notar la voluntat de voler continuar amb l’herència romana (França, Castella, Catalunya i Itàlia) va fer que les dones es posessin un vel per sobre del cap. L’escot, havai d’estar confeccionat de manera a representar una creu (una T), que vindria a ser la creu de Crist.
​
Edat moderna
El Renaixement
El renaixement és un nom que s’aplica a l’època artística, i per extensió cultural, que dóna inici a l’Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al s. XVI. Fins al s. XV, la història de la moda és la història de la vestimenta, atès que fins aquell moment els canvis en l’abillament eren molt lents o pràcticament inexistents, no es pot parlar de moda en el sentit actual.
Fins a la primera meitat del segle XVI homes i dones portaven vestits que resseguien les formes del cos sense alterar-les. A la segona meitat del segle XVI es va iniciar un procés de major rigidesa en el vestuari a causa de la influència de la moda d’Espanya i de la intervenció moral de la Contrareforma. Els vestits es van tornar a tancar, i a la fi del segle es va posar de moda la gorgera, que era un coll de tela emmidonat i les faldilles femenines eren en forma de campana rígida.
​
L’home renaixentista
En lloc de l’alta figura vertical utilitzada durant el medieval, l’home renaixentista prefereix formes més quadrades i baixes, d’expansió lateral. Així abandona el calçat punxegut i prefereix una punta més àmplia, les espatlles són grans i quadrades, els vestits amplis i amb escot marcat per mostrar la roba interior. El cabell passa de curt a llarg. Se segueixen utilitzant mitges però a canvi al cap es porten cucurulles de rotllo.
El vestuari volia expressar una masculinitat energètica i segura de si mateixa mitjançant voluminoses capes que donaven a l’home una presència física força major. Les espatlles voluminoses de les capes que tenien forat per encabir-hi els braços ressortien la part que havia d’estar completament folrada de pèls. A tot això s’hi afegia, un greguesc amb bragueta, un gipó i sabates de puntera roma i bombades. Al cap se substitueix el cabell llarg per una barba i gorres de punt. La barba havia de ser tallada en forma de pala.
La dona renaixentista
La vestimenta de la dona renaixentista consta de dues parts bàsiques: el tors i la faldilla. La faldilla s’ampliava amb frunzits i plecs a partir de la cintura, obrint-se per deixar a la vista el davantal i partint d’una base triangular. El tors havia de ser recte i rígid, acompanyat de mànigues postisses als braços. Les mànigues es van fer més elaborades i grans. El conjunt podia anar acompanyat d’una musseta. Sota els elaborats vestits, i en contacte directe amb la pell, es portava una peça de roba interior feta amb lli: la camisa.
A mesura que va anar avançant l’època moderna, la moda femenina també evoluciona. Cap al s. XVII, tots els aspectes del vestuari femení es van exagerar. Es va abandonar l’estil triangular i es va adoptar faldilles que ampliaven la cintura al doble o al triple del normal; és el que s’anomena “faldilla guardainfant”. És un període més geomètric, i és un tipus de faldilla que va fer molt de furor a França. Aquestes faldilles aconseguien un efecte de silueta antinatural i que es veiés per primer cop el calçat, que ara incorpora el tacó. En conseqüència, el tors deixa de ser rígid i recte, per adoptar una corba. Les gorgeres són utilitzades per tot arreu.
​
​
​
​
​
Època barroca
​
S’ha de parlar del rei de França, Lluís XIV, ja que va ser el model per excel·lència de molts monarques absolutistes europeus. A Versalles, hi havia unes regles precises de com s’havia de vestir la noblesa. Una novetat absoluta va ser la introducció de l'hàbit a la française (vestit com els francesos) que constava de tres peces: una jaqueta de cuir, una llarga peça a la cintura i uns pantalons curts fins al genoll. Una altra novetat amb el mateix èxit va ser la perruca masculina amb rínxols, que feia més gran i estilitzava la silueta de qui la duia.
​
L’home barroc
​
La vestimenta dels homes barrocs la podem comparar amb els Tres Mosqueters, ja que és molt semblant. S’utilitzaven botes molt altes amb tacó, acompanyades d’un barret d’estil mosqueter i un bastó o espasa. S’abandona el greguesc amb bragueta, les capes voluminoses, les gorgeres i les mitges. El gipó s’utilitza d’una forma diferent, ja que sembla més aviat una jaqueta. S'utilitzen pantalons que es posen per dins de la bota i guants llargs. El cabell és arrissat i es porta el bigoti. També encara es porten perruques.
El 1685, l’home abandona els pantalons que substitueix per unes mitges, que sostenen unes calces ben ornamentades i amb tacons baixos i quadrats, a l’estil del Rei Sol. Es tracta d’un vestit que ha caminat cap al cavaller. Porten una perruca en general blanca, llarga i de tirabuixons. El conjunt és força sofisticat.
​
​
​
​
La dona barroca
​
Durant el barroc el vestuari de la dona és més suau que al Renaixement. La faldilla guardainfant, per exemple, adopta una forma més rodona. Els cabells són arrissats, les mànigues abombades i al coll es porta un greguesc. El tors segueix sent rígid però amb la mateixa forma arrodonida que al Renaixement. En general l’estil de la dona no varia molt, llevat d’una tendència general a formes més arrodonides. Pot notar-se, també, d’altra banda, la utilització de perles, colors en pedra o d’arrecades.
Per primer cop, la part de dalt amb la de baix són independents les unes de les altres. És a dir, el tors és una peça a part que es col·loca per sobre de la faldilla que, contràriament al barroc, no deixa veure el calçat que no és precisament de tacó. Les plomes o guants bordants poden portar-se a la mà com a complement decoratiu.
El 1660 s’observen canvis importants en l’aspecte femení. Desapareixen les dues peces per faldilla a cos sencer. S’hi afegeix el manteau amb unes mànigues més ajustades. Els colors són clars. L’escot és arrodonit i com a complement de tot plegat es pot utilitzar un pal amb un ventall. El jubó, adopta una forma més recta, amb ornaments, realçant el pit amb escot rodó.
​
L'estil rococó
​
El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l’art oriental, especialment en els temes galants i amorors, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes, i es van encarregar directament a la Xina vaixalleries ornades amb gravats d’armes heràldiques.
La dona rococó
Durant aquest període, el vestit és únicament d’una peça, però la faldilla pren molta extravagància. El tors és totalment rígid i pla per tal d’encabir-hi una faldilla amb més del triple de la cintura, molt més que el Renaixement, ja que hi utilitzaven el tontillo, que era molt voluminós que dóna la forma com d’una taula triangular que voreja la cintura. Les mànigues s’allarguen, no són abombades, però finalitzaven amb brodats. Tot el vestir està ornamentat amb colors, colors molt clars.
D’altra banda, pot haver-hi tontillos més suaus, més arrodonits, en aquest cas, no es tracta d’un conjunt però més aviat d’una faldilla que comença per un petillo, acompanyat d’una jaqueta fina per sobre. L’esquena porta com una cua que comença des del coll i amb plecs.
A la vigília de la Revolució Francesa, les classes altes estan totalment fora de la realitat. La moda “l'hàbit à la française” s’imposa per tot Europa. A imatge de Maria Antonieta, la moda és força sofisticada.
​
L’home rococó
Com les dones, l’home també adopta una vestimenta força extravagant. En conjunt es manté un estil de “cavaller” amb mitges, pals, casaques… Tanmateix, els macaroni, és a dir, el terme britànic per designar aquests nous homes joves, impregnats d’un estil excèntric tret dels seus viatges a Itàlia, es tradueixen en perruques molt altes, mitges molt estretes, amb armilles ornamentades, tricornis com a barret, mocadors al coll, i el conjunt era molt ornamentat amb flors, colors clars etc...
​
Segle XIX
​
El model de Dandi
​
Les modes de la darrera dècada del s. XVIII reflecteixen una època d’agitació i transformacions que donen pas a una roba més informal, inspirada en el camp i influenciada pel fervor de França. La senzillesa es veu a primera vista en els colors, on predomina el blanc amb alguns tocs de color donats només pels complements, marcats en l’abillament de la dona per les capes discretes i pel barret de drap adaptat al cap.
Les dones ja no porten estructura interior i el vestit segueix molt més la silueta. Per tant, aquest estil és més senzill, ja que continua amb l’anomenada línia de l’Imperi, és a dir, l’abillament dels anys de les Guerres Napoleòniques. S’introdueixen essencialment nous complements, com l’utilització de paraigües i plomes al cap (dins de l’àmbit femení). L’escot hi destaca molt més, gràcies a un cinturó just a l’inici del pits. S’observa que el conjunt en general, és força exòtic.
D’una altra banda, els homes també adopten aquest estil més senzill, per tant, no és tan extravagant ja que han desaparegut els vestits a cavallers, amb complements de guerra, amb pantis ben colorits i adornats, les perruques altes…
Aquest nou estil aporta un home més dandi; porta un barret quadrat i alt, les patilles apareixen amb un conjunt de jaqueta amb peixera que cobreix pràcticament tot el cos, a més d’un corsé adaptat a la jaqueta, els pantalons són de llana i trenquen completament amb el passat.
​
El mirinyac
​
A mesura que va anar avançant l’inici del segle XIX amb la imposició d’un model més senzill, es van anar estenent progressivament els vestits extravagants que hi contrasten força amb la senzillesa dels primers anys de segle.
Els mirinyacs o crinolinas, van ser un tipus de faldilles àmplies utilitzades per les dones de l’alta burgesia. Es tractava d’un vestit amb una estructura lleugera d’arcs de metall que mantenia un efecte d’ovalitat. Cal dir, que se segueixen utilitzant els paraigües com a complement i els barrets de llençol. Tanmateix, ja cap a la meitat i final del segle, els polissons s’imposen. Aquests consisteixen en vestits amb un aparell destinat a augmentar el volum a donar suport als drapets de la part superior de la faldilla en els vestits femenins, sense donar un efecte tan oval i exagerat com els mirinyacs.
Pel que fa a la vestimenta de l’home, podem dir que no hi ha grans diferències, ja que és manté el barret quadrat, la jaqueta que s’adopta a la silueta i el corsé. Algun canvi que hem d’esmentar seria la exageració de les patilles acompanyades amb algun bigoti. També els pantalons ja són definitivament remplaçats per pantalons de tela i el calçat està forma de tacó clàssic.
Segle XX
L'inici d'un nou segle va suposar un canvi de mentalitat i societat. El món va canviar per complet i la moda no es va quedar enrere, va evolucionar a la mateixa velocitat que ho feia la societat i fins i tot en alguns aspectes va ser capaç d’avançar-se aquests canvis.
Com en totes les altres èpoques, la moda sempre ha estat influenciada pel moment soci-econòmic, històric i cultural que estiguin succeint en aquest moment.
​
LA BELLE ÉPOQUE - 10’s
​
Aquest moviment va sorgir a Europa, i és caracteritzat per l’elegància, el refinament i l’optimisme, els patrons que regien la moda eren estètics, sent secundària i optimitzant la comoditat i el benestar físic de la dona. Els vestits eren impràctics i elitistes, ja que no qualsevol podia vestir així. L’estructura del vestit era amb escot colom i corba.
​
​
​
ELS BOJOS 20’s - 20’s
Influenciada per la Primera Guerra Mundial, la moda va patir diversos canvis en tèxtils, dissenys i tipus de manufactura.
Es va començar a utilitzar faldilles sota del genoll amb faldilles sobreposades, barrets petits, mànigues amples, sabates tipus "T", coll alt i cintura englobada. Els uniformes dels militars eren creats amb llana i seda, per tant, es va començar a escassejar en el mercat. Per tant, per la roba "normal" s'utilitva la "sarja de llana", la qual cosa porta com a conseqüència la "pana".
Cal fer esment de la creació del primer brasier per Mary Phelps Jacob, que aquests eren dissenyats per aplanar el bust i també cal destacar la creació del primer Trenchcoat (abric britànic) per Aquascutum i Burberry.
Les Flappers, eren dones joves destacades per escoltar música no convencional per a aquesta dècada, el jazz i ballar-la. Elles es caracteritzaven per fer servir faldilles curtes, no portaven corsé, lluïen un tall de cabell bob cut, tambe feien servir molt maquillatge, bevien licors forts, fumaven i conduïen.
​
​
L'ÈPOCA DEL CINEMA DAURAT - 30’s
La moda va ser molt lleugera, a causa de la crisi mundial que es va viure, on comença amb el tancament de la Borsa de NY i la crisi econòmica mundial. Es van haver de deixar de costat algunes peces ostentoses per a adaptar-se a l'economia del moment.
​
L'arribada del cinema sonor va portar amb si noves estrelles de cinema que van ser tot un referent d'estil per a la dècada i els modistes van contribuir a fer d'aquestes, grans icones de la moda, perquè el cinema i les revistes difonen un estil de vida que no es correspon amb la realitat.
Es va començar a marcar la feminitat de la dona, ressaltant sobretot la cintura, així mateix es tenia l'ús de peces esclatades, pedres, pells i vestits ajustats. Es va abandonar l'ús dels brodats caríssims de la dècada anterior per a reemplaçar-los per teles brilloses i peces de roba més còmodes, ja que les dones començaven a treballar.
Les actrius es van esforçar a ser aquestes grans dives que eren, sense descansar del seu aspecte de deesses, ni davant ni darrere de les càmeres, característica principal de l'edat d'or de Hollywood. Com dèiem, els modistes van ser els artífexs de la imatge de “femme fatale” gràcies als seus dissenys.
D'altra banda, es van crear vestits amb estructures fresques, plecs que s'obren de la part superior aportant molt moviment i amb pronunciats escots i esquena a l'aire.
Els homes vestien de vestit, s'usaven jaquetes de solapes creuades amples, aquestes tenien un tall estret en la cintura i ampli en les espatlles. Els pantalons eren amples en la part superior, però estrets a l'altura dels turmells.
POSTGUERRA - 40’s
Amb la terminació de la Segona Guerra Mundial, les dones van deixar les seves llars per a participar en la guerra, en el mercat laboral i amb això es té un canvi mental en la societat.
Les peces tenien una forta inspiració militar i conservador, amb vestits de dues peces en tons neutres i muscleres. Únicament s'utilitzaven tèxtils sintètics i el material més utilitzat en la moda va ser el raió. El govern controlava la confecció i les teles, s'havien de complir amb unes certes regles respecte als metres que s'utilitzaven, a causa d'això les faldilles es van fer més curtes.
Les peces tenien talls senzills amb butxaca i amb cartera en jaquetes de tipus “bolero”, sense plecs i amb mànigues dolmen. El govern va prohibir l'ús d'adorns i d'uns certs materials.
La peça més sexy de la dècada és el “Short”, que va sorgir amb la necessitat de l'estalvi en material.
A la fi de la dècada quan la guerra acaba, les peces comencen a resplendir la feminitat i la moda pren un protagonisme important, així com l'ús de maquillatge i pentinats. Es comença l'ús de lli irlandès en colors vibrants.
​
​
THE NEW LOOK - 50’s
Fi definitiva de la Segona Guerra Mundial, amb el qual les dones es van emancipar de tasques domèstiques.
Les peces més destacades són abrics acampanats, faldilla tub, faldilla amb volum, pantalons amb estreps, vestits strapples, flats, abrigo trapezi, corprens de punt, twin set, jaqueta sense coll i sense muscleres.
​
The New look de Christian Dior consisteix en una faldilla a la cintura amb molt volum fins al genoll, a la faldilla és te un aproximat de 18 metres de tela. És acompanyava amb bruses que ressaltessin el bust. Com a complement s'utilitzaven guants llargs per a la nit i guants curts per al dia. És feien servir talons amb punta allargada.
Cristóbal Balenciaga va eliminar la cinturilla i va eixamplar les espatlles.
​
​
​
​
​
​
.jpg)
LOS SWINGING SIXTIES - 60’s
Dècada de canvi després de l'austeritat i reconstrucció dels anys 50's, on els joves van començar a tenir participació en el mercat laboral i per conseqüència a obtenir un major ingrés econòmic.
El plàstic, com un dels nous tèxtils, a causa de les innovacions espacials per la influència de l'home que va arribar a la lluna. Un exemple són les botes altes fins al genoll o inclús fins la cuixa.
Mary Quant crea la mini faldilla, la qual arribava a mitja cuixa i anava pujant cada vegada més. Era molt comú que les dones combinessin aquesta peça amb un cinturó al maluc.
Els pants i leotards van donar més llibertat a la dona que les mitjanes i els lleugers. A l'hivern utilitzaven colors forts, ratlles gruixudes i estampats de rombes o quadrats, i a l'estiu encaix i mitjanes blanques.
Les fibres sintètiques van tenir molt d'auge degut a la seva comoditat, com ho és el polièster, niló i fibres artificials. Es podia observar el moviment “Pop Art” en les peces, sobretot de tall “Tipus A”.
Començament de la “Psicodelia” on els hippies eren els protagonistes d'aquest moviment, amb formes geomètriques i rectes que mostraven el cos
​
MODA ÈTNICA, NATURAL I AMB ARRELS - 70’s
Els hippies es van fer més populars, la qual cosa va destacar les arts tradicionals com teixir, tricotar, brodar i tenyir teles. Ressorgeix el “Art déco Due”, la qual cosa va portar com a conseqüència la moda repto.
Diane Von Furstenberg va ser la creadora del vestit envolupant, el qual va ser un èxit pel fet que és una peça que afavoreix a tots els tipus de cos, aconseguint un cos amb efecte rellotge de sorra en qualsevol dona que l'usés.
Ossie Clark és un dissenyador que fusiona l'art amb la moda, creant peces amb un toc bohémic. Es destaca per utilitzar colls rodons, en pic o molt escotats, talli de biaix, maxi abrics, faldilles en forma de tulipa, ús de superposicions, mànigues curtes sobre mànigues llargues, jaquetes entallades amb plecs i vestits de pantalons amb chiffon.
Les maxifaldas van sorgir com una reacció contra la minifaldilla dels 60's. Aquesta era fins als turmells o fins al sòl. Els maxivestidos seguia la línia A, amb un canesú ajustat, combinat amb gargantilla i xal de punt de ganxo.
Ressorgeix l'ús dels micos (palazos) i l'escot Diana, que consisteix en un escot asimètric amb una espatlla nua, aquest últim guanyar popularitat novament gràcies a Roy Halston.
El Punk va ser creat com una tendència deconstructivista, antisistema i d'estètica on destacaven assegurances metàl·liques, tela estripada i puntades irregulars.
La moda disc era caracteritzat per l'ús de materials metal·litzats i cridaners com a lluentons, lurex, llepa daurat, pell de lleopard i spandex. Les peces eren mini tops, strapless...
En l'agitació es va començar a fer servir pantalons molt amplis del maluc, amb un llarg de ¾, bombats, amb gautxos a meitat del panxell o arrufats sota els genolls. Els Hotpants eren shorts extremadament curts que només arribaven a cobrir els glutis, es podien trobar de lurex o vellut. Regularment, eren utilizats sota faldilles amb obertura a la cama.
​
HARD TIMES - 80’s
Les classes treballadores van començar a passar temps difícils econòmicament parlant. Es va veure un gran moviment en la moda de carrer, ja que els estudiants de moda sense diners van començar a dissenyar peces que van ser adoptades per la societat ràpidament.
El vestit sastre va ser adoptat en la dona, lluint una figura andrògina. D'altra banda, la moda en els homes es caracteritza per l'ús de quadres, quadres escoses i tweed, sabates tipus Brogue i Dr. Martens, pantalons arrufats per dalt, cintures lleugerament estretes, camisa d'home de cotó de ratlles o quadres, corbates llargues i amples.
Armani es va convertir en el proveïdor número u de peces clàssiques d'aire masculí.
Moda Body Conscious, la qual consisteix en vestits fets amb bandes amples de Lycra, això permet que la peça s'adaptés a tot el cos.
La moda en la dona es va caracteritzar per Street wear, l'ús de ratlles i quadres escoses, faldilles pageses blanques, cinturons amples, asimetria en peces, tales extra grans, vestits de sac i muscleres.
​
​
​
Preppy Vs Grunge - 90's
Retorn del minimalisme, creant un contrast amb els excessos de la dècada passada, optant per una moda de baix perfil i amb la projecció de les modificacions corporals com ho són tatuatges, branding i perforacions.
El Grunge va ser una influència en la moda, creant un estil simple i una miqueta desarreglat amb jeans trencats, moms jeans, camises de franel·la a quadres, Dr. Martens, samarretes de bandes, sweaters teixits extra grans, leggings trencats Birkenstocks.
El Sexy School Girl consistia en vestit de dues peces de tela de quadres, sweaters petits, motxilles miniatura, calces al genoll i sabates de sola grans.
D'altra banda, es tenia una moda simple i chic, que es distingia per l'ús de samarretes, hoodies, tennis i botes.
Així mateix, es tenia un altre corrent de moda, la qual consistia en l'ús de colors neó. Corprens com leggings de spandex, vestits de patinadora, escalfadors de cames i chamarras de pell amb grans muscleres. Ús de patrons geomètrics grans amb costures en ziga-zaga, cristalls i diamants sintètics.
L’ERA DE LA TECNOLOGIA - 2000
Dècada on tendències curioses van néixer amb la influència de la televisió i la Internet, gràcies a les sèries adolescents, cantants de hip –hop i pop. On destacaven els looks d'Hilary Duff, Jennifer López, Christina Aguilera, Britney Spears o Avril Lavigne i les sèries com Dawson Creix, The O.C., Malcolm, Skins o Lizzie Mcguire.
Les rebeques, toreres o jaquetes de tall a la cintura, és una peça que es va posar de moda per a portar per sobre d'un vestit o d'una samarreta i aquesta podia o no ser nuada.
Pantalons de campana de tir baix i pantalons d'estil militar o raper amb butxaques, minifaldilla vaquera ajustada, boina o gorra d'estil militar, camisa de quadres estil texana molt meridional, més ajustada i curta, samarretes de tirants amples amb estampats moderns, de textos, números i aplicacions amb lluentors.
Va ser tendència les “gargantillas” d'estil punky o gòtic, amb llaç, de plàstic, de fil o amb petxines. La bossa de corretja curta, caracteritzat per usar-se a baix el braç.
També els cinturons amb tatxes, cinturons de mocadors amb un nus en el lateral del maluc i sabates de punta amb taló de xumet.
