GALA PONT

Abans de tot, abans d'endinsar-nos a la teva vida i evolució artística, descriu una mica com ets, explica'ns que has estudiat i quina és la teva experiència al sector de la il·lustració i el còmic?

Doncs jo vaig fer el batxillerat artístic al Bellera, encara no sabia si fer un batxillerat científic o un artístic perquè en aquell temps volia ser botànica, però finalment em vaig decantar per l’art.
Ja al Bellera vaig començar a veure que volia ser il·lustradora, de fet vaig tenir la idea des de ben petita de voler ser il·lustradora gràcies a la meva professora Rosa Serra i Sala de 2n de primària.
Aquesta ens explicava contes els divendres i ens feia fer dibuixos després, un divendres va explicar un conte, crec que era la nena de gel, i recordo estar molt frustrada perque no em sortia el dibuix ja volia fer l’ull igual que una companya de la classe i no em sortia.

Quan vaig acabar fent el que em donava la gana, vaig veure que a la Rosa li va a agradar molt aquell dibuix que jo havia fet i el va posar a un lloc especial de la classe. Gràcies a això em vaig adonar que volia dibuixar coses que em diguessin altres persones.
Posteriorment vaig entrar al Bellera i he anat trobat bones professores que m’han anat potenciant i ajudant en aquest sector. Vaig fer Belles Arts, on realment la part de la il·lustració del còmic no es toca gens, de fet està una mica mal vist per la separació entre art i ofici/artesania. Així que de manera autodidàctica feia contes per encàrrec mentre feia el Batxillerat. Després vaig fer un postgrau de disseny, on m’ho vaig passar molt bé i vaig aprendre sobre feminisme i Història de l’art.

Com vas començar en el món de l'art? Va ser difícil introduir-se en aquest sector?

Com ja he explicat, vaig començar de manera molt autodidacta amb petits encàrrecs, i el que em va donar una gran empenta va ser que després de sortir de la carrera, amb algunes il·lustracions que ja tenia fetes vaig començar a fer postals i làmines que venia a diferents llibreries i botigues, cosa que continuo fent i em dona bastant solvència.
A poc a poc em donava diners i em donava a conèixer, també vaig contactar amb gent i vaig enviar books i currículums a editorials i revistes, arribant a un punt en el qual ja et coneixen, ja que ja has treballat amb diverses persones. Sobretot es molt important ser molt professional i amable, no cal ser talentós, més bé ser confiable a l’hora de treballar, i així van anar sortint feines.
Els primers anys van ser difícils, encara que considero que he tingut molta sort no es fàcil si vens d’una família que no ha pagat el meu lloguer de pis a la Universitat o res, he hagut d’anar pagant tot jo. He tingut molt suport emocional, però en l’àmbit econòmic, la meva família no em podia ajudar, llavors espavilar-se es una mica difícil.

Quins consells li diries a algú que vulgui entrar en aquest sector?

Els consells que donaria és ser molt constant, intentar tenir un ritme de treball suficientment... bé, anar fent diverses coses és com anar plantant llavors i, doncs, vas recollint cosetes en moments diferents. Però és com mantenir la roda activa i enfocar-se molt en ser professional, tenir bon tracte i, també, informar-se bastant sobre com funciona un pressupost, factures... intentar tenir un gestor com més aviat millor i mantenir-se com bastant actiu. I pensar bé cap on vols anar, però, mantenir-te oberta a les coses que van passant.

Com compagines la il·lustració amb la teva vida diària?

Doncs, bé, ara que sóc autònoma m'ho puc compaginar molt bé i puc fer diverses coses a la vegada. Tinc prou llibertat i, bé, de vegades em toca treballar moltes hores, de vegades, menys... però arriba't a un punt, què, més o menys a les vuit del vespre, com a màxim, paro. I els caps de setmana intento no treballar, tot i que, hi ha hagut èpoques què treballava cada dia de la setmana moltes hores. També, perquè m'encanta treballar, però bé, hem de tenir molt clar què és la nostra feina. No només és la nostra passió, jo quan dibuixo ara és feina. També puc dibuixar per gust, però separar-ho molt perquè si no hi ha aquesta falsa idea que si treballes del que t'agrada no treballes. Això és mentida, sempre és feina, i és molt important tenir-ho clar, també, per fer-ho valdre i per saber el què costa el que estàs fent no?

Però bé, he trobat molt bon equilibri de la il·lustració amb la meva vida diària. A més, m'agrada molt perquè crec què he triat aquesta professió perquè em permet informar-me i investigar diferents temes a través d'una tècnica què a mi m'interessa. És a dir, jo sóc il·lustradora, però, a través de la il·lustració, doncs, estic informant-me i introduint-me una mica a l'activisme, sobretot feminista LGTBIQ+, i l'ecologia, l'antifeixisme...

Per altra banda, doncs això, investigar plantes botàniques, coses medicinals, històries de bruixes... el què m'interessi en el moment ho faig una mica a través de la meva feina. Més, com ja us he dit, doncs, tinc tota una part d'encàrrecs per empreses, editorials i tot això. I després hi ha una part de producció pròpia, on puc explotar més els meus interessos i això em fa molt feliç de la meva feina perquè et manté el cap actiu i sempre estàs aprenent coses.

En quin moment el teu hobbie es va convertir en el teu treball?

Doncs bé, ja és el que deia una mica... sempre m'ha agradat dibuixar, m'agraden moltes coses a mi. Però penso que des de molt al principi ja ho vaig començar a plantejar com un ofici, com una feina. Jo també el que us aconsellaria és que comenceu a provar com més aviat millor. Perquè una cosa és pensar una cosa que t'agrada, i l'altra, és pensar si aquest tipus de feina et donarà una vida que a tu t'agradi.

A mi, per exemple, m'agrada molt il·lustrar, dibuixar i investigar coses, com ja us he dit, però sóc molt sociable, tot i que, sóc tímida. Llavors la docència és un espai que a mi em permet seguir dibuixant o mantenir-me en contacte amb això i, a la vegada, tenir relació amb gent. I cerc que és molt bon equilibri també, perquè si a mi em fas estar vuit hores a casa sola dibuixant, m'avorreixo i no em sent bé. Ja us dic, des dels setze anys o així jo ja ho vaig deixar d'enfocar com a hobbie i ho vaig començar a investigar com a professionalitzar perquè volia saber a quin món m'estava posant una miqueta.

En l'àmbit personal i professional, que t’aporta l'art?

Doncs l'art per mi és una cosa molt àmplia, és a dir, a mi m'agrada més parlar de creativitat que d'art potser o l'ús de cultura, i penso que és una cosa que sempre ha estat dintre de la vida de totes les persones. L'error és separar-ho i pensar només en obres d'art, en museus o en talent, quan realment per mi una cosa creativa que gaudeixo moltíssim és cuinar mentre parlo amb la meva àvia perquè em vagi dient les receptes, ja que al final totes les activitats creatives et plantegen un problema perquè després tu el solucionis amb la teva creativitat, d'una manera estètica, com podria ser en el meu cas. A llavors, quasi tots els problemes de la vida les podem afrontar d'aquesta manera, sigui com un conflicte més personal o una situació menys personal, però el que vull dir és que és interessant que sigui pràcticament una manera de plantejar-se la vida, que quan ens trobem un conflicte o una situació que tinguem l'oportunitat de poder solucionar d'aquesta manera més maca i millor. Després en l'àmbit cultural, m'agrada molt la música, llegir i especialment el cinema, i penso que totes aquestes coses ens nutreixen, ja que ens donen idees i eines per poder desenvolupar i construir qui som, que podem aportar al món o a les persones, ja que al final és una manera de mirar-se les coses i de comunicar-se.

Tens algun somni o objectiu que no hagis aconseguit encara?

Si, tot i que realment estic fent tot el que a mi m'agradaria, un somni o un objectiu és publicar un conte que el tinc escrit des de fa tres o quatre anys i estic en contacte amb una editorial per anar-lo traient, llavors això està una mica més a prop de complir-se i si ho faig, la Gala dels setze, vint-i-un i vint-i-vuit anys serà molt feliç. Altres somnis i objectius que tinc són per exemple, anar-me'n a viure en un poble a la muntanya d'aquí a uns anys amb un pati quadrat, on pugui treballar amb les meves coses i m'agradaria també arribar a ser professora d'algun centre d'art, combinant-ho amb la meva professió. Realment no soc una persona de tenir somnis a un llarg termini de temps sinó de tenir unes metes petites, bastant pròximes, llavors no soc gaire ambiciosa. Després també m'agradaria seguir vivint feliç com ara, menjar bé, anar-me'n a la muntanya amb les meves amigues, treballar i tindré prou diners per a després potser comprar-se una casa amb un pati quadrat.

Espero haver-hi respost totes les teves preguntes.

Moltes gràcies i molta sort.

Gala Pont