ALLIBERACIÓ DE LA DONA
Avui en dia la moda és una via per expressar com ets, com et sents… ara bé, no sempre ha estat així. La moda al llarg dels anys ha servit com un mitjà, per a la dona, per reivindicar els seus drets, així com empoderar-se, assolir la llibertat… per tant, la moda va més enllà d’una simple tendència.
Com la dona ha passat d’estar empresonada amb un corset, tapada per metres de tela, infravalorada… a vestir amb llibertat, còmode, lluir-se per si mateixa..? Com la dona s’ha alliberat a través de la moda?
CORSET​
​
El corset va sorgir al s.XVI. Servia per modificar el cos, i d'aquesta manera, assolir els ideals creats per la societat. Buscava el tors estret, rígid i pla, la cintura diminuta...
​
XVI → el cos de la dona va ser presoner per la duresa i la limitació de moviments. S'elaboraven
de materials molt rígids com el ferro, fusta o ivori.
​
Finals s.XVII i XVIII --> elaborats amb "barbes de balena" (donaven certa flexibilitat), realçar els pits.
​
El corset va ser utilitzat per aconseguir la silueta de cada època.
​
XVIII → es va abandonar el corset fins al 1800
​
Patien dolor durant tot el dia, per la pressió exercida de l'aparell. Com a conseqüència, la musculatura perd força, ja que s'acostuma a l'opressió del corset. Així com diversos òrgans (pulmons, estómac...) es van comprimint a causa que les costelles es van tancant. També és afectat el sistema nerviós.
Aquesta opressió sobre el tors era mitjançant unes cordes que l'ajustaven al cos. Eren confeccionats amb tela, varetes o fustes.
​
Després de la Revolució Francesa, el corset, considerat una opressió de la dona, ja no és tan habitual el seu ús.
​
XIX → la forma del corset va canviant durant aquest segle.
XX → posteriorment a la segons guerra mundial, les dones es van masculinitzar i el corset va desaparèixer dels armaris.
Als s. XIX i XX, s'utilitza de vegades per estètica o per gust.
1905 → grup de feministes demana que desaparegui per tal d'alliberar el cos
Corset de ferro
PANTALONS
​
​
Posteriorment de la 1a i la 2a guerra mundial, les dones van laborar en les mines,
fàbriques del camp... i per tant, els pantalons van començar a ser comuns en les dones.
Es van confeccionar pantalons que afavorissin a la figura femenina.
​
Gabrielle chanel, coneguda com a Coco Chanel, va ser qui va dissenyar els pantalons
per a dones.
​
​
A finals del s.XIX --> la bici com a vehicle resulta habitual. Com els vestits causaven accidents, s'utilitzaven pantalons.
1896, Susan B. Anthony «La bicicleta ha fet més per l'emancipació de les dones que qualsevol altra cosa
en el món».
​
Anys 30 → Marlene Dietrich, quan les dones no s'atrevien a vestir amb pantalons ella es va vestir amb
pantalons i roba masculina que la van fer encara més famosa. Va demostrar que la feminitat també es
podia mostrar a través d'un esmòquing.
​
Anys 60 → Mary Tyler Moore, quan en la pantalla petita només es veien dones amb faldilles i vestits, ella va portar pantalons capri en el programa: The Dcik Van Dyke Show. Interpretava a una ama de casa. En preguntar-li perquè ho va fer va respondre: les dones no porten vestits de faldilla llarga per passar l'aspiradora. Aquest gest va canviar en la manera de vestir, de veure i d'entendre a les dones d'aquella època.
​
BOLSOS
​
La dissenyadora Coco Chanel, va voler alliberar a les dones de les bosses de mà, reemplaçant-les
per bosses de corretja llarga i així tenir les mans lliures per a activitat. Es va inspirar en les bosses dels
soldats en la guerra.
Gràcies a imitacions de roba, accessoris... masculins van transmetre el missatge d'igualtat.
BRASIER
​
Anys 60 → moviments a favor de la alliberació femenina i la igualtat de gènere, van causar moment icònic com l'extinció del brasier.
A partir de què Germaine Greer, una famosa feminista australiana, va dir que el sostenidor era una invenció absurda, moltes dones van pensar igual.
​
​
​
​
1968, Estats Units, NY → unes activistes van protestar, llançant a uns contenidors anomenats: paperera de la llibertat, sostenidors, faixes, tacons alts... és a dir, totes les coses que oprimien a la dona. Dones disposades a lluitar per ser lliures i treure's l'opressió simbolitzada pel sostenidor.
​
BIKINI
​
Les dones havien d'anar amb peces de llana o franel·la, no podien mostrar molt de pit,
de cama, i molt menys les natges i el melic. Fins i tot, hi havia una policia que mesurava
el llarg permès.
​
A poc a poc, aquestes mesures dràstiques van anar afluixant i alleugerint els materials.
​
Va ser després de la 2a GM quan es va acceptar el model de dues peces, ara bé, la part
d'avall tapant el melic, el qual estava censurat.
​
1940 → invenció del bikini, per Louis Reard, enginyer automobilístic francès, hereu del negoci de llenceria de la seva mare.
​
1946 → Bernardini, stripper del Casino de París, va ser la primera a utilitzar-lo, durant una desfilada. Donant lloc, al primer bikini de la història.
​
1951 → Miss mundo vestia un bikini quan la van coronar, i a conseqüència de la reacció, el concurs el va prohibir.
​
1953 → el bikini era molt demandat en les platges de Cannes, a causa de l'escàndol que hi va haver amb què Briggite Bardot anés amb bikini.
​
1962 → famosa escena de Ursula Andress en James Bond.
A finals dels 60, el bikini era un símbol de llibertat del seu cos, empoderament...
​
1970 → totalment normalitzat com a símbol de modernitat, autoestima, seguretat i confiança.
​
​
MINIFALDILLA
​
1960 → apareix la minifaldilla i una dècada posterior es popularitza.
Mary Quant va ser la dissenyadora, es va inspirar en les dones de París i Londres, ja que les seves faldilles eren cada vegada més curtes. El fet de mostrar les cames, era un reflex de la llibertat.
​
​
POWER SUIT​
​
Principis del s.XX → dones comencen a utilitzar roba d'home
​
Fins als anys 60 → Yves Saint Lauren entre altres, creen el smoking per a dones. Vestimenta que va cridar igualtat en tots els sentits.
​
1980 --> marques com Calvin Klein, Dior... popularitzen el power suit (vestit d'executiva). És a dir, una faldilla curta i espatlles amples.
​
Harriet Worsley, en el llibre "Dècades de moda": simbolitzava a les dones prenent el control en el lloc de treball.
​
​
