ELS BOJOS 20’s - 20’s
Els anys vint, van ser una època de canvis degut a la finalització de la guerra. Canvis en tots els aspectes culturals, i com no, canvis en la moda, des dels tèxtils fins al patronatge de les peces.
Se surt de la crisi de la guerra i hi ha un increment d'economia de consum i la moda va tenir un paper molt important.
La dona, ja incorporada al 100% en el món laboral, és més forta, lliure…
​
Sorgeix una nova figura femenina, les flappers, noies que amb la seva
millor vestimenta, surten a ballar, fumen, beuen i condueixen, noies
modernes i independents. En poques paraules, es rebel·len contra el
que s'havia mostrat fins ara de la dona, i el que era considerat correcte.
Desafiaven els ideals de bellesa de l'època. Coco Chanel, va ser un
model a seguir, ja que l'estil era pràctic i còmode.
Les flappers vestien amb faldilles curtes, no portaven corset, cabell a
l'estil bob cout, celles perfilades, molt maquillatge... escoltaven i ballaven
música no convencional, el jazz.
​
La silueta a la garçonne és a dir, esvelta i llisa. Dissimulaven els pits i amagaven les corbes, perquè així no s'associés la seva feminitat amb el sexe feble.
Els vestits de les flappers, van arribar a ser per sobre dels genolls, llargada no vista fins aleshores.
Aquests vestits es caracteritzaven per ser rectes, solts i sense mànigues, mostrant més pell de la que s'havia exhibit fins llavors.
​
D'aquesta manera aconseguien el seu objectiu: la provocació. Ja que, a més, de la poca decoració, els teixits eren fins i l'escot de triangle invertit o de vaixell quadrat. De vegades, hi havia petits detalls de decoració. Era comú utilitzar dos tons i el degradat.
​
Com el que volien era dissimular el pit, Mary Phelps Jacob va crear el primer sostenidor, per aplanar el bust.
​
De dia, el que més portaven era una brusa amb una jaqueta o jersei, combinada amb una faldilla no massa llarga, estreta i prisada.
De nit, el Moulin Rouge de París com a lloc molt conegut per veure espectacles, escoltar música... els costums de l'època. El ball popular de les flappers va ser el xarleston, què, com a conseqüència van sorgir els vestits xarleston. Vestits rectes, sense mànigues, curts i a la part inferior amb serrells adornats, així com el vestit que estava decorat amb plomes, per exemple.
​
Sabates també a l'estil xarleston, amb punta arrodonida i diverses tiretes per
a una major subjecció, indispensable per a gaudir de balls.
​
La pell morena, ja no s'associava amb la classe treballadora, sinó que, amb la vida jove, alegre, viva... tendència marcada per Chanel.
​
Hi havia una gran interès per l'esport, una de les raons va ser per mantenir o aconseguir la silueta a l'estil garçonne. Abans la roba esportiva consistia en una brusa, una corbata i una
faldilla llarga. Suzanne Lenglen, una tenista francesa, va substituir aquesta
roba "esportiva" per un vestit dissenyat per Jean Patou, així com el barret
esportiu per una cinta al cap.
El vestit de Jean Patou era una peça de màniga curta o un suèter amb una
faldilla prisada, la qual arribava fins al panxell o fins al genoll en casos extrems.
D'aquesta manera, la facilitat per moure's era molt major.
​
El lli, la tela emprada per la roba interior masculina, passa a ser per la roba esportiva, ja que, permet respirar la pell, és còmode i lleugera. Per altra banda, els colors eren tons pastel, el crema el més popular.
«La dona ha de poder moure's, ha de poder pujar a un cotxe sense rebentar les costures! Les peces han de tenir una forma natural.» COCO CHANEL
Coco Chanel busca la comoditat i la senzillesa en la dona, però sense perdre l'elegància i la classe.
El nou vestuari còmode i lliure de moviments dóna lloc al començament de l'emancipació del cos de la dona.
​
Els anys 20, era tot el contrari a senzill, doncs els lluentons, els llaços, les diademes, els llargs collarets ... eren molt recurrents.
​
1929 → caiguda de la borsa de Wall Street (Crack del 29)
​
MAQUILLATGE
Les flappers, utilitzaven molt maquillatge per a un look exagerat i teatral
​
CABELL
Cabell curt, bob cout, amb ones, siguin molt o poc marcades. Per mantenir l'elegància desitjada, s'hi posaven complements en el cabell també.
​
