SARA CAIMEL GARCIA
MIREIA SALLARÈS
Mireia Sallarès és una artista catalana nascuda a Barcelona al 1973. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York.
Els seus treballs estan relacionats amb la sociologia i l'antropologia cultural. Un dels seus treballs més destacats és Las Muertes chiquitas, on analitza l'orgasme femení
El 2014 va gravar una entrevista amb Jill Godmilow, que va ser el centre de l'exposició Blanc sota negre (Arts Santa Mònica). L'any 2019, en una exposició al Centre d’Art Contemporani de Barcelona, Fabra i Coats va presentar el resultat del seu projecte Kao malo vode na dlanu (Com una mica d’aigua al palmell de la mà), la busqueda sobre l'amor, feta a Sèrbia, del que se'n va publicar un llibre amb un dels textos del projecte.
També ha exposat a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, al Museo de Arte Carrillo Gil, al Centro Cultural Montehermoso, al Círculo de Bellas Artes i la Casa Encendida de Madrid o el CA Tarragona.
JOAN FONTCUBERTA
Joan Fontcuberta i Villà, nascut a Barcelona el 24 de febrer de 1955, és un artista, professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat Harvard de Cambridge.
Va guanyar el premi David Octavious Hill, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França el 1994, Premi Nacional de Fotografia, Premi Nacional d'Arts Visuals, Premi Nacional de Cultura, Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles. El Premi Hasselblad de Fotografia, i el Premi Ciutat de Barcelona en Assaig i Humanitats. Al 2020 la Université Paris VIII li ha concedit el títol de Doctor Honoris Causa.
ANNA GALÍ
Anna Galí, nascuda a Girona al 1968, es una fotografa, la qual participa al festival Panoramic. Lliçenciada en Matemàtiques, es va començar a interesar per la fotografia a la seva adolescència. Aquesta li servia com a mitjà d'expressió. Va comprar la seva primera càmara al 1984, i des d'enllà no ha parat de fer fotografies. A la treintena va decidir no només fer fotos, va formar-se de forma autodidacta, realitzant diversos cursos i tallers online. I encara a dia d'avui segueix formant-se
Em conegut a aquesta artista gràcies a la seva participació al Panoràmic amb el projecte "times on quaaludes and red wine"
GRETE STERN
Va ser una dissenyadora i fotògrafa alemanya nacionalitzada argentina, alumna de l'Escola de la Bauhaus
Les seves obres de la serie "Somnis" inclou 150 fotomuntatges realitzats entre 1948 i 1952 que van il·lustrar una columna de la revista femenina "Idilio". Les obres, que il·lustren els "somnis" de les dones, donen un punt de vista irònic, també donant així una perspectiva feminista en contradicció amb la línia editorial de la pròpia revista. Stern va ser la primera fotògrafa latinoamericana a abordar els problemes de la dona mitjançant la fotografia i més particularment, a través del fotomuntatge.
JOHN HEARTFIELD
Helmut Herzfelde, nascut a Schmargendorf, Berlín, al 1891, va ser un fotògraf alemany, conegut com a John Heartfield o «l'artista antinazi», va ser un autor dadaista especialitzat en el fotomuntatge. La seva obra artística es va caracteritzar per convertir-se en una potent arma crítica enfront dels règims totalitaris durant el període de la Segona Guerra Mundial, concretament, contra el nazisme. També va dissenyar portades de llibres per autors com Upton Sinclair i decorats per obres de Bertolt Brecht i Erwin Piscator.
Aquest tipus d'obra marcaria la resta de la seva vida: un art crític, àcid, de gran contingut simbòlic i sense cap mena de filtre a l'hora de demostrar les injustícies derivades de la guerra i la política.
Tots aquests mèrits li van valer perquè la revista «Arbeiter-*Illustrierte-*Zeitung» o AIZ (El diari Il·lustrat dels Treballadors), una publicació antifeixista, ho contractés com a col·laborador habitual. Les seves obres plasmarien els pensaments i mals auguris sobre el partit nazi d'Hitler, de manera que, quan aquest règim es va instaurar en el poder, l'artista es va haver de traslladar-se a Txecoslovàquia.
HENRY PEACH ROBINSON
H.P Robinson va néixer a Anglaterra. I encara que va començar la seva carrera artística com a pintor va abandonar aquesta per a dedicar-se a la fotografia, obrint un estudi fotogràfic en 1857. A més del retrat comercial, va començar a fer fotografies que imitaven els temes i les composicions de les pintures.
Va ser un dels precursors i màxim exponent del corrent pictorialista en fotografia. En ella defensava la fotografia com a art. Influenciats per la pintura, molts dels fotògrafs que es van sumar a aquest corrent, van utilitzar la fotografia no per a mostrar una realitat, sinó enfocats a provocar sentiments en l'espectador.
H.P. Robinsón va crear fotografies combinant negatius separats en una imatge composta, utilitzant un procés conegut com a impressió combinada. Això podria considerar-se com el fotomuntatge de l'època, alguna cosa que avui dia tenim assimilat gràcies als programes informàtics, però que des dels seus inicis involucra a la fotografia en el debat de què és art i què és fotografia.
MARTHA ROSLER
Martha Rosler va néixer el 29 de juliol de 1943 a Brooklyn, Nova York, on actualment viu i treballa.
Rosler, una de les artistes més influents de la seva generació, és també crítica, teòrica i professora. Treballa en diversos formats: vídeo, fotografia i fotomuntatge, assajos, escultura, instal·lació i performance.
A través de la diversitat de la seva obra, Rosler elabora una sèrie d'incisius anàlisis dels mites i realitats d'una cultura occidental i patriarcal. Expressada des d'una vessant feminista, amb ironia i sentit de l'humor, l'obra de Rosler investiga les realitats socioeconòmiques i els problemes i ideologies polítiques que dominen la nostra vida quotidiana. No només tracta els conflictes que succeeixen al seu país, sinó també arreu del món, com ho són les guerres.
BARBARA KRUGER
Nascuda a Estats Units al 1945, és una artista conceptual que fa un treball consistent a apropiar-se de fotografies en blanc i negre preses de la publicitat per a estampar-li esloganes per a donar-li un nou missatge a la imatge i convertir-la en una critica al consumisme i el masclisme imperants en la nostra societat.
Va treballar com a dissenyadora gràfica en els seus inicis per a revistes de moda i altres mitjans publicitaris. Aquí va veure com les seves lectores devoraven imatges d'una realitat ideal inassolible, fantasies escapistas que es passarien la vida perseguint. Era una indústria despietada la de la publicitat, que comerciava desvergonyidament amb falses esperances enquistant encara més el paper submís de la dona en la societat. Aquestes imatges el molestaven pel seu missatge, per la qual cosa va decidir retallar-les i escriure eslògans sobre elles per a canviar-les completament.
MARTHA ROSLER
Martha Rosler va néixer el 29 de juliol de 1943 a Brooklyn, Nova York, on actualment viu i treballa.
Rosler, una de les artistes més influents de la seva generació, és també crítica, teòrica i professora. Treballa en diversos formats: vídeo, fotografia i fotomuntatge, assajos, escultura, instal·lació i performance.
A través de la diversitat de la seva obra, Rosler elabora una sèrie d'incisius anàlisis dels mites i realitats d'una cultura occidental i patriarcal. Expressada des d'una vessant feminista, amb ironia i sentit de l'humor, l'obra de Rosler investiga les realitats socioeconòmiques i els problemes i ideologies polítiques que dominen la nostra vida quotidiana. No només tracta els conflictes que succeeixen al seu país, sinó també arreu del món, com ho són les guerres.
RICHARD HAMILTON
Richard Hamilton va nèixer a Londres el 1922, i va ser el màxim representant de el Pop Art a l'illa europea.
L'artista va començar la seva carrera relativament tard, en plena postguerra. Abans va treballar com a delineant, i en el sector publicitari (assumim que això va influir en ell). Fascinat per la societat de consum i l'imaginari mediàtic, va començar a explorar el que podria ser l'art anés dels museus i a qüestionar-se els límits entre el popular i el culte, el natural i l'artificial, el figuratiu i l'abstracte.
Una data clau va ser l'exposició de 1956 This is tomorrow, on va dissenyar el seu conegut collage «Què és el que fa que les cases d'avui siguin tan diferents, tan atractives?» i va deixar a tots amb la boca oberta, marcant de pas l'inici de l'Art Pop. Més tard, ja consolidat, faria treballs llegendaris com el White Album dels Beatles.
WILLIAM KENTRIDGE
William Kentridge va néixer el 1955 a Johannesburg, ciutat on viu i treballa actualment. Aquest es cria en una època summament inestable a Àfrica, on la supremacia blanca estava present arreu del continent.
Malgrat que ell pertany a aquesta minoritària població blanca està en contra del sistema, les injustícies i la barbàrie. Per mostrar tot el que succeïx intenta obrir els ulls de la societat mitjançant la creació de dibuixos per ser reproduïts, amb la tècnica "Stop motion". Cada fotograma té una personalitat, això és degut a que cada imatge està dibuixada a carbonet, i utilitza la tècnica de dibuixar, esborrar i pintar-hi a sobre un altre cop. Gràcies a aquesta tècnica, redueix la quantitat de fulls utilitzats per cada seqüència
MIA PEARLMAN
Mia Pearlman és una coneguda artista que destaca pel seu treball de grans escultures de paper. Vam conèixer a l'artista gràcies a l'oportunitat que ens va proporcionar l'institut.
Aquesta ha exposat internacionalment en nombroses galeries, a espais sense ànim de lucre i museus, com per exemple el Museu d’Arts i Disseny a Nova York, la Galeria Goyang Aram a Corea del Sud, Smack Mellon a Brooklyn, la Galeria Renwick al Smithsonian American Art Museum i la Manchester Art Gallery al Regne Unit.
LOURDES BASOLÍ
Vam tenir la gran oportunitat de conèixer a la Lourdes R. Basolí quan vam visitar la seva exposició "BLANK" a la Roca Umbert
Aquesta és una fotògrafa nascuda a Catalunya i resident en Barcelona és coneguda normalment per les seves imatges fotoperiodístiques, les fotografies editorials i documentals.
Després de cursar els seus estudis i començar a treballar al sector fotogràfic va obtenir beques i premis que van impulsar la seva carrera.
Va ser la primera espanyola en obtenir el premi Inge Morath dedicat a menors de 30 anys gràcies al seu treball anomenat "Caracas, la sucursal del cielo". Aquest projecte estava format per 35 fotografies monocroma que mostraven els suburbis de la Caracas.
THOMAS VINTERBERG
Thomas es un director de cine cofundador del Dogma 95. A les seves obres es poden veure clarament la proposta radical i agresiva del Dogma 95, encara que les obres actuals no ho respecten.
Va guanyar el premi Oscar a la millor película internacional al 2020 amb la seva película Druk i al Festival de Cannes va rebre el premi del jurat al 1998 amb Festen que esta considerada la seva millor obra.
LARS VON TRIER
Director i guionista danés, Lars Von Trier es un dels autors cinematogràfics més dels últims anys, principalment per ser puntual del moviment Dogma 95.
Amb influències d’Andrei Tarkovsky, Jean- Luc Govard, Carl Theodor Dreyer o David Lynch, Lars va rodar els seus primers curts en la part final dels anys 60 abans d’estudiar cinema i graduar-se en Coppenhague l’any 1983.
L’any 1995 el director danès al costat d’uns altres dels seus compatriotes va llançar el moviment “Dogma 95” mitjançant el qual es va buscar fugir de l’artifici a través d’una narració austera i realista, una cosa ja manifestada fa molts anys abans per altres corrents (neorealisme) però sense caure en la pompositat i l’experimentació estètica que paradoxalment contrasta amb les bases fundacionals i minimalistes del moviment.
SERGEI EISENSTEIN
Va ser el més important cineasta soviètic que, amb el suport econòmic de la Unió Soviètica, va crear autèntics clàssics del cinema universal. Alumne de Kuleshov, va ser un dels primers teòrics del cine.
La seva carrera cinematogràfica comença amb El diario de Glúmov, un curtmetratge sobre els interessos i potser l'avarícia de les persones. Més tard, roda La huelga, el seu primer llarg, que en sis actes recrea una vaga de treballadors a una fàbrica. Va marcar molt la seqüència en què, fent ús de l'Efecte Kuleshov, relaciona imatges dels manifestants amb imatges d'un escorxador.
VSEVOLOD PUDOVKIN
Com Vertov i Eisenstein, també va ser aprenent de Kuleshov. Aquest director va destacar perquè va definir un protagonista individual a les seves històries a diferència del que estava establert aleshores al cinema soviètic, on el protagonista era col·lectiu, tot i que mantenia aquesta connotació o referència a les masses. Preferia els plans més tancats que no els generals i defensava el muntatge a posteriori, sense tanta planificació prèvia.
La que és considerada la seva millor pel·lícula és La Madre, que plasma la lluita d'una dona contra el zarisme, convertint-se en tot un símbol de la dona soviètica.
DZIGA VERTOV
Fundador del Grup de Kinoki, grup de cineastes que defensaven la corrent del Cine Ull. Per aconseguir aquesta naturalitat o realitat característica del Cine Ull o del Cine Veritat, sovint gravava amb càmeres ocultes i sense permisos. A més, també va publicar les seves teories sobre cine, que es poden trobar al Manifest Kinoki. Com a síntesi entre la seva carrera com a cineasta i les seves idees teòriques, trobem El hombre de la càmera, una peli que relata la vida diària a una ciutat de l'URSS mentre que fa un homenatge al cineasta i al "darrere de les càmeres".
LUIS BUÑUEL
Luis Buñuel és considerat el pare del surrealisme en el cinema i el responsable d'algunes de les imatges més impactants vistes en una pantalla.
Va ser un artista que parlava en fotogrames sobre el desig. Un desig sempre impossible perquè els seus personatges, turmentats i guiats pels seus somnis, mai són capaços d'aconseguir allò que anhelen.
l'Església estarà sempre en el seu punt de mira, el que li generarà detractors i seguidors fins avui mateix.
SALVADOR DALÍ
Salvador Dalí va ser un pintor, escriptor, escultor, decorador i pensador català. Això no obstant, també va col·laborar en el món cinematogràfic. Va ser un dels majors representants del surrealisme, sobretot en l'àmbit de la pintura.
Dalí acostumava a utilitzar la fixació d'imatges inspirades dels somnis, a més va inventar el mètode paranoicocrític (que Dalí definia com “mètode espontani de coneixement irracional basat en l'objectivitat crítica i sistemàtica de les associacions i interpretacions de fenòmens delirants”). Tanmateix, Dalí es va inspirar en la tècnica d’observació de Leonardo da Vinci (tècnica que consisteix en mirar una paret i a partir d’aquesta veure com sorgien formes) i en les tècniques de “frottage” (tècnica francesa que consisteix en frotar un llapis sobre una fulla sobre un objecte, aconseguint una impressió de la forma i la textura.)
GERMAINE DULAC
A més de directora de cinema, també va ser realitzadora, guionista i productora francesa.
Amb ajuda del seu marit va fundar una productora, o va dirigir pel·lícules comercials, abans de dirigir pel·lícules impressionistes i surrealistes.
Bona part de la seva obra va sorgir de la autofinançament, ja que els temes que tractava no agradava als productors d’aquella època.
Germaine utilitzava tècniques cinematogràfiques com l’efecte “flou” (efecte que consisteix en fer un desenfoc en l’imatge) i la sobreimpressió.
HANS RICHTER
Va ser un pintor i cineasta alemany. Va abandonar la pintura per dedicar-se al cinema. És considerat com el màxim precursor del cinema abstracte. Per ell l’art modern girava entorn de conceptes com: la dinàmica del moviment, la forma, el color…
La seva obra més coneguda és “Rhythmus 21”.
FERNAND LÉGER
Va ser un pintor cubista, escultor i cineasta francès.
En la realització de la primera pel·lícula va col·laborar amb Man Ray. A més, va dissenyar escenografies i vestits per al ballet Suédois, de Rolf de Maré.
MAN RAY
Va ser un cineasta estatunidenc, que va tenir un gran paper sobretot en el món de la fotografia, ja que va introduir corrents artístics com el surrealisme dins de la fotografia.
En les obres de Man Ray veiem reflectida la seva sensibilitat humorística. El seu estil es caracteritza per l’irracional i l’incongruent, que provoquen erotisme i escàndol.
LUCHINO VISCONTI
Director de cinema, teatre, guionista i escriptor important que va impulsar als productors italians a fer pel·lícules que reflexessin la realitat nacional de l’època. Algunes de les seves obres més rellevants són Obsessió i La terra tremola.
ROBERTO ROSSELLINI
Va ser un dels directors més importants del neorealisme italià. Va néixer en una família burgesa de Roma i el seu pare va construir el primer cinema de la ciutat. En quant a pel·lícules té Roma, ciutat oberta la qual és considerada una de les millors d’aquesta època.
VITTORIO DI SICA
Vittorio di Sica va ser director i actor de cinema Italià i un dels personatges més importants del neorealisme italià amb una de les millors obres d’aquest moviment i el que alguns crítics d’avui en dia podrien denominar com a el millor film de la història El lladre de bicicletes. També n’ha fet d’altres com Sciuscià i Umberto D.
GIUSEPPE DE SANTIS
Giuseppe de Santis, director de de cinema italià i guionista és un gran representador de el neorealisme italià que va seguir a la segona guerra mundial. Té una de les obres representatives d’aquest moviment, Riso Amaro.
JEAN-LUC GODARD
Pel·lícules destacades :
Breathless (1960 )
Une femme est une femme (1961)
Pierrot le Fou (1965 )
ÉRIC ROHMER
Pel·lícules destacades :
Le Signe du lion (1962)
AGNÈS VARDA
Pel·lícules destacades :
La Pointe Courte (1955)
Cléo de 5 à 7 (1962)
FRANÇOIS TRUFFAUT
Pel·lícules destacades :
The 400 Blows (1959)
Stolen Kisses (1968)
CLAUDE CHABROL
Pel·lícules destacades :
Les cousins (1959)
JACQUES RIVETTE
Pel·lícules destacades :
Paris nous appartient (1961)
The Nun (1966)
JACK CLAYTON
Pel·lícules destacades :
Room at the Top (1959)
The Innocents ( 1961)
KAREL REISZ
Pel·lícules destacades :
Saturday Night and Sunday Morning (1960)
Night Must Fall (1964)
TONY RICHARDSON
Pel·lícules destacades :
A Taste of Honey (1961)
The Loneliness of the Long Distance Runner (1962)
LINDSAY ANDERSON
Pel·lícules destacades:
If… (1968)
Un hombre de suerte (1973)
KEN LOACH
Pel·lícules destacades :
Kes (1969)
I la pel·lícula "Sorry We Missed You" que vam veure al cine
L'autor normalment acostuma a realitzar pel·lícules des d'un punt polític posicionat, la major part, per no dir quasi totes, es posiciona a favor de la classe obrera.
WERONIKA
Weronika és una artista visual polonesa que té com a mètode de creació predilecte la fotografia.
En els seus projectes tracta temes relacionats amb la memòria, els seus mecanismes i les teories científiques i pseudocientífiques. Sovint treballa amb material d’arxiu i amb imatges trobades accidentalment a Internet, a les biblioteques i a la premsa.
ERWIN WURM
Erwin és un escultor conceptual que trenca totes les normes acadèmiques de l'escultura per donar una experiència inoblidable a l'espectador.
El seu propòsit és caviar la manera en la qual veiem els objectes quotidians alhora que ens porta a reflexionar sobre la nostra relació amb aquests objectes.
Obra visitada: Escultures d'un minut
