top of page

NEOREALISME ITALIÀ

CONTEXT HISTÒRIC 

Sorgeix a Itàlia després de la II Guerra Mundial. Situada a finals dels anys 40 per això se li dóna aquest nom.

Va revolucionar èticament i estèticament el cinema italià i del món sencer a l'època, ja que va marcar una revolució i una renovació del sector. Inclús influirà a les altres arts, especialment a la literatura.

Així i tot, és bastant eclèctic: no hi ha una definició única, sinó que té a veure amb l'aparició de determinats directors i cert tipus de pel·lícules. Encara que no dominava tota la producció italiana, era el corrent que predominava.

  • 1943: Cau el règim feixista de Mussolini. 

  • 1945: Acaba la Segona Guerra Mundial: reconstrucció.

  • ​País en ruïna absoluta social, econòmica i institucional. Pobresa i ferides obertes per la guerra.​

  • Caiguda del feixisme: s’elimina la censura i els directors tenen més llibertat = naixement del corrent.

  • Eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.

  • Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.

  • Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes, ja que no eren tan patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.​

  • Així i tot no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.

CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS

  • Refusen el que és màgic, fantàstic, abstracte...

​​

  • No exclouen elements de la realitat.

​​

  • Dramàtiques i no comercials.

  • Punt de vista objectiu, directe (proper al dels documelntals).

​​

  • Tractaven temes socials de la vida diària de la classe treballadora (sectors desfavorits).

​​

  •  Ambientades en espais naturals: carrers, cases, llocs públics...

  • Mostra i critica la dura realitat.

  • Visibilitat a temes no tractats abans: atur, situació de dones i nens...

​​

  • Finals tristos, mai feliços.

​​

  • Nens: espectadors del món.


 

CARACTERÍSTIQUES FORMALS

  • Pocs recursos de producció.

​​

  • Reducció de la fragmentació d'escenes.

​​

  • Utilitzaven actors reals i també no professionals.

  • Mitjans senzills i pobres a causa de la crisi econòmica de la postguerra.

​​

  • S'inclou la imatge i participació de la dona.

​​

  • Il·luminació sempre natural.

​​

  • S'elimina les regles del guió estricte i recorren l’ús de la improvisació.

​​

  • El so no era directe i es recorria a l’ús del doblatge.

​​

  • Més mobilitat i comença la gravació a mà.

​​

  • Es renuncia a l'omnisciència de les pel·lícules clàssiques.

DIRECTORS I PEL·LÍCULES

Roberto Rossellini

Va ser un dels directors més importants del neorealisme italià. Va néixer en una família burgesa de Roma i el seu pare va construir el primer cinema de la ciutat. En quant a pel·lícules té Roma, ciutat oberta la qual és considerada una de les millors d’aquesta època.

Vittorio di Sica

Vittorio di Sica va ser director i actor de cinema Italià i un dels personatges més importants del neorealisme italià amb una de les millors obres d’aquest moviment i el que alguns crítics d’avui en dia podrien denominar com a el millor film de la història El lladre de bicicletes. També n’ha fet d’altres com Sciuscià i Umberto D.

Luchino Visconti

Director de cinema, teatre, guionista i escriptor important que va impulsar als productors italians a fer pel·lícules que reflexessin la realitat nacional de l’època. Algunes de les seves obres més rellevants són Obsessió i La terra tremola.

Luchino Visconti.jpg
Roberto Rossellini.jpg
Vittorio di Sica.png
Giuseppe de Santis.jpg

Giuseppe de Santis

Giuseppe de Santis, director de de cinema italià i guionista és un gran representador de el neorealisme italià que va seguir a la segona guerra mundial. Té una de les obres representatives d’aquest moviment, Riso Amaro.

bottom of page