SARA CAIMEL GARCIA

La protagonista s'aixeca com un dia normal per anar a l'institut, va al lavabo, es renta la cara i esmorza. Un cop ha acabat de menjar veu un missatge de la seva amiga, la qual l'avisa que està arribant tard. Les veus del seu cap no callen, com es normal. Sent que s'oblida d'alguna cosa molt important, però per la pressa d'arribar tard marxa i sense pensar en el que havia oblidat. 

​

Un cop a l'institut, Lilith dorm plàcidament al seu escriptori, sobresaltada per les veus de sempre, es desperta i veu com un company li demana un llapis, però en fixar-se bé veu com cucs surten de tots els orificis de la cara, espantada, fuig al lavabo i comença a plorar. Nota una presència a sobre seu, quan es gira veu un monstre horriblement fastigós que li diu que vagi amb ell.

 

Decideix tornar al seu "safe place", la seva casa. Per poder refugiar-se allà ha d'agafar un tren i un cop a l'estació decideix asseure's a un banc, les veus segueixen sense callar, cada cop sonen més fort. Ella comença a parlar en veu alta, exclamant que callin. De sobte, una persona que no coneix tapada amb una mascareta s'adreça a ella i li pregunta "tu també les escoltes?". Per fi sembla que algú l'entén, desesperada, la Lilith prova a demanar-li  ajuda, a lo que la persona amb un somriure aterridor comença a advertir-li que no deixi que la toquin, perquè si no acabarà com ella.

 

Exaltada per lo horrible d'aquella cara, la protagonista puja al tren. Les veus sembla que mai callin, per intentar deixar d'escoltar-les decideix escoltar música, prova de relaxar-se mirant el paisatge o simplement dormint, però finalment, en obrir els ulls veu com el vagó del tren s'ha tornat una amalgama de fluïts fastigosos i pudents, a les finestres hi ha dents i ulls que van dirigida a ella, als seients hi ha líquids de dubtosa procedència. No pot creure el que està succeint, intenta tancar els ulls amb totes les seves forces, i en obrir-los tot sembla que ha tornat a la normalitat. 

 

En arribar a l'entrada del pis nota un silenci inquietantment estrany, crida a la seva mare per avisar-la que ha arribat d'hora a casa, ningú contesta, Lilith, estranyada, puja les escales i es dirigeix al dormitori dels seus pares, on troba un monstre menjant-se a la seva mare, o lo que quedava d'ella. Entre crits i llàgrimes, es tanca al lavabo, no paren de ressonar rialles al seu cap. Es fica a la banyera, i no veu una altra sortida que la mort per no haver d'afrontar aquella vida tan miserable, aquella vida plena de monstres deformes, dels quals no pot discernir quins en són reals i quins no. 

 

Finalment, aquelles veus del seu cap han callat, i la Lilith ha deixat el seu cos enrere, la seva ànima per fi descansarà en pau. 

 

A les notícies s'adverteix d'un crim espantós, una jove ha assassinat, desquartizat i devorat presumptament a la que es creu que era la seva mare. Després de cometre aquell crim, la presumpta assassina s'ha tret la vida. 

 

Pobre Lilith, no s'ha adonat del crim que ha realitzat, quan va entrar a la casa, la seva mare la va venir a rebre, però ella no va veure a la seva mare, va veure un monstre, en defensa pròpia, va agafar un ganivet i el va clavar tants cops com va poder.

 

QUÈ HAGUÉS PASSAT SI NO S'HAGUÉS OBLIDAT DE PRENDRE'S LES PASTILLES?