CONTEXT

Aquest moviment es situa a França durant la postguerra. A finals de la dècada dels 50 fins als 65.

 

En 1958, França es troba en una situació de crisis en l’àmbit de la política.

 

El conflicte d’Argèlia provocà entre 1954 i 1962, dos milions de joves fossin enviats a un altre continent per combatre guerres no reconegudes oficialment.

​

Rebutjava la manera tradicional de fer pel·lícules i afavoria a la innovació. 

​

És considerat un dels corrents més influents del cinema, ja que marca un abans i un després en la història cinematogràfica 

 

Veien el cinema com una manera de comunicar-se amb l’espectador.

​

Va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica, i més en concret de les pàgines de la revista francesa Cahiers du Cinéma.

​

Fundada el 1951 per André Bazin i J. Doniol Valcrose, va agrupar a crítics de cinema provinents d'una generació que es va anar preparant durant diversos anys com cinèfils aficionats, fidels espectadors dels cinema-clubs i especialment de la cinematografia francesa.

 

André Bazin seria el fundador i el membre més adult de la revista. Considerat "l'artífex" en termes teòrics de la Nova Ona. Va ser a Cahiers du Cinéma on per primera vegada es va exposar el concepte de "auteur" (autor). Aquest concepte es basava en la idea d'Andre Bazin que el cineasta hauria plasmar part de la seva ànima en l'obra realitzada.

​

El text que explicava:  l'home que el va realitzar, que va generar l'adjectiu amb ell que es descriuria fins al moment a l'autèntic director / artista, seria un home que es va prendre aquesta idea a peu de la lletra, Francois Truffaut. Aquesta idea va ser assimilada per tots els membres pertanyents a la revista, es va convertir ràpidament en l'òrgan de difusió de les idees dels realitzadors més importants del que després es va conèixer com la Nouvelle Vague, des de l'editor Eric Rohmer fins a cada un dels crítics. Tots, en desenvolupar-se com a directors, farien cas de la teoria de Bazin.

​

Gràcies a l'actitud rebel dels directors el cinema va canviar radicalment i el cinema modern va néixer amb les seves pel·lícules.

​

CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS

• Ús de noves tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.

​

• Les pel·lícules eren una constant experimentació.

​​

• Esperit iconoclasta, es a dir, ja no tenien aquest respecte/admiració a les imatges.

​​

• Ús de la ironia.

​​

• Lligat a la societat i política de l’època.

​​

• Temes: personatges irresponsables i relacions amoroses complexes.

​​

• Exploraven temes existencials, relacionats amb el sentit de la vida.

​​

• Busqueda artística de la veritat humana, tracten de mostrar a l'ésser humà de la manera més sincera possible.

​​

• No eren lineals narrativament, feien salts temporals. 

​​

• Influències: neorealisme italià i cinema negre.

​

​

CARACTERÍSTIQUES FORMALS

• No trípode→ més dinamisme.
  ​​

• Grabar en localitzacions reals, rebutgen els sets de gravació.
   

• ​Diàlegs improvisats→ espontaneïtat.
   

• ​​Produccions de baix cost.
   

• ​​So en directe.
   

• ​Tant en color com en blanc i negre
   

• ​​Jumpcut, salts temporals entre escenes.
   

• ​Pla seqüència.