SARA CAIMEL GARCIA
DOGMA 95
Director i guionista danès, Lars Von Trier es un dels autors cinematogràfics més dels últims anys, principalment per ser puntual del moviment Dogma 95. Amb influències d’Andrei Tarkovsky, Jean- Luc Govard, Carl Theodor Dreyer o David Lynch, Lars va rodar els seus primers curts en la part final dels anys 60 abans d’estudiar cinema i graduar-se en Copenhaguen l’any 1983.
Lars Von Trier Idionterne
-
L’any 1995 el director danès al costat d’uns altres dels seus compatriotes va llançar el moviment “Dogma 95” mitjançant el qual es va buscar fugir de l’artifici a través d’una narració austera i realista, una cosa ja manifestada fa molts anys abans per altres corrents (neorealisme) però sense caure en la pompositat i l’experimentació estètica que paradoxalment contrasta amb les bases fundacionals i minimalistes del moviment.
-
Idioterne (“Els idiotes” en català), és una pel·lícula dirigida per Lars Von Trier i els seus companys respecte als objectius del cinema. En aquesta pel·lícula, la improvisació no sols és fonamental per al treball dels actors, sinó que a més per al treball de muntatge, que està prohibit amb posterioritat i ha de ser resolt en el moment, en mans del camerògraf, qui a més de vetllar pel resultat in situ ha de carregar amb la camara en les espatlles com a regla fonamental.
La trama de la pel·lícula consisteix en la utopia d’una llar en el qual tots fingeixen ser deficients mentals per així deslliurar-se dels lligams de la societat.
Thomas Vinterberg - Festen
-
Thomas es un director de cine cofundador del Dogma 95. A les seves obres es poden veure clarament la proposta radical i agresiva del Dogma 95, encara que les obres actuals no ho respecten.
-
Va guanyar el premi Oscar a la millor pel·lícula internacional el 2020 amb la seva pel·lícula Druk i al Festival de Cannes va rebre el premi del jurat el 1998 amb Festen que és considerada la seva millor obra.
A Film In Three Minutes - Festen
-
La celebració, en (Danés: Festen) es una pel·lícula de comèdia negra de 1898 escrita i dirigida per Thomas Vinterberg. Va ser la primera pel·lícula de Dogma 95.
-
La pel·lícula tracta d’una reunió familiar per celebrar el 60 cumpleanys del seu pare on el primer fill va dir veritats que estaven ocultes desde fa molts anys, l'abús sexual d’ell i la seva germana Linda en mans del seu pare. Això va causar moltes commocions entre tots els assistents que són: l’esposa amb la seva filla i el seu altre fill a part del pare i el fill gran. Però abans l’esposa havia trobat una nota de suïcidi de la Linda que va amagar. L’endemà el fill gran l’expulsa de la taula i assenyala que s’ha d’anar perquè tots puguin esmorzar.
ORIGEN DEL MOVIMENT
El moviment “Dogma 95” sorgeix a mitjan anys noranta, a Copenhaguen, i no va sorgir a l’atzar, va sorgir justament aquell any degut a que es celebrava el centenari del setè art, on 100 anys abans els germans Lumière van realitzar la seva primera projecció.
Aquest corrent va estar iniciat pels directors danesos Thomas Vienterberg i Lars von Trier, aquests pretenien regressar al cine d’orígens narratius i tècnics més purs per així combatre amb la tendència del cine de Hollywood de fer grans superproduccions amb milers d’efectes especials. Bàsicament el que volien donar a entendre amb aquest moviment és que tothom pot fer cine, sense pressupost, ni efectes especials, només càmera en mà, actors i un guió potent.
EL MANIFEST DOGMA
En el corrent “Dogma 95” es poden observar unes normes/pautes molt marcades a seguir. El amics Lars Von Trier i Thomas Vienterberg van signar el manifest Dogma conforme es comprometien a complir-les:
“A més, juro que com a director m'abstindré de tot gust personal! Ja no sóc un artista. Juro que m'abstindré de crear una obra, perquè considero que l'instant és molt més important que la totalitat. La meva fi suprema serà fer que la veritat surti dels meus personatges i del quadre de l'acció. Juro fer això per tots els mitjans possibles i al preu del bon gust i de tota mena de consideracions estètiques.
Així pronuncio el meu vot de castedat.
Copenhaguen, dilluns 13 de març de 1995.
En nom de Dogm 95,
Lars von Trier - Thomas Vinterberg “.
EL DECÀLEG:
-
El rodatge ha d’haver estat realitzat exclusivament en espais exteriors. L’ús d’accessoris i decoracions no està permès, i si aquests són imprescindibles per la història, s’haurà de trobar un exterior on es trobi naturalment aquest accessori.
-
El so de la producció audiovisual ha de ser el real de la filmació; no està permès separar les imatges del so, i no és permès afegir música ni doblar en postproducció.
-
La filmació ha de realitzar-se 100% càmera en mà; no es poden utilitzar trípodes, gimbals ni cap altre tipus d’eix artificial.
-
Les pel·lícules han de rodar-se a color. I en quant a la il·luminació, aquesta ha de ser 100% llum natural; no està permès l’ús de focus ni cap classe de llum artificial.
-
La pel·lícula no pot contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc.)
-
Emprar filtres o efectes especials de qualsevol tipus no està permès.
-
Els fets narrats han de ser completament contemporanis, no es poden fer canvis temporals ni geogràfics.
-
No s’accepten les pel·lícules de gènere.
-
El format resultant ha de ser 35 mm normal (format acadèmic).
-
El nom del director no pot aparèixer als crèdits.
Es van crear diverses obres amb les característiques marcades pel moviment, però moltes d’aquestes no complien exactament les normes a seguir. Era bastant difícil controlar que cada director seguís les pautes sense fer cap variació, per tant, el secretariat de “Dogma 95” va decidir que el moviment havia d’acabar.
LES DECLARACIONS DEL SECRETARIAT:
“El manifiesto Dogma 95 se ha convertido en una fórmula genérica, lo cual nunca fue nuestra intención. Como consecuencia de ello detenemos nuestra mediación e interpretación de cómo hacer films Dogma y cerramos el Secretariado”
