SARA CAIMEL GARCIA
SORRY WE MISSED YOU
Títol original: Sorry We Missed You
Any: 2019
Durada: 101 min.
País: Regne Unit
Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty
Música: George Fenton
Fotografia: Robbie Ryan
Cast: Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Bufona E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom, Jack Berry.
Productora: Coproducción Reino Unido-Francia-Bélgica;
Sixteen Films, BBC Films, BFI Film Fund, Les Films du Fleuve, Why Not Productions, Wild Bunch.
Distribuïdora: Front Row Filmed Entertainment
Gènere: Drama | Drama social. Família
ANÀLISI
SINOPSI:
Ricky i la seva família han estat lluitant contra els deutes des de la crisi financera de l'any 2008. Afortunadament per a ells es presenta una gran oportunitat per a aconseguir prendre's un respir i optar, fins i tot, a una mica d'independència gràcies a una nova furgoneta. La família decideix crear una franquícia de lliuraments a domicili. És un treball dur i que la dona de Ricky sigui assistent no és una cosa que facilita la situació. No obstant això, la família es mostra decidida a mantenir-se unida, sense importar les dificultats que apareguin en el camí.
Kenneth Loach és un director de cinema britànic, autor de títols com Agenda oculta (1990), Terra i llibertat (1995) o El meu nom és Joe (1998), en els quals va plasmar les seves inquietuds polític-socials amb un fort component de denúncia.
És un autor de Free Cinema, la seva obra va incidir particularment en la situació de les classes més desfavorides del Regne Unit, sobretot a partir de l'ascens al poder de Margaret Thatcher.
RICKY TURNER - Kris Hitchen
Ricky és el pare d'una família de classe treballadora, per culpa de la crisis del 2008, la situació econòmica de la casa ha anat cada cop a pitjor. A causa d'això, es veu quasi obligat per la situació a acceptar un treball amb jornades laborals de 14 hores diaries com a repartidor.
En un principi el jefe li descriu el treball com una oportunitat d'autonomia i companyerisme, però un cop al treball, es veu que dona igual si havien problemes familiars o de salut, l'únic que importava era fer el repartiment a temps.
ABBY TURNER - Debbie Honeywood
Abby és la mare de la família, aquesta treballa com a cuidador de persones amb dificultats motrius. A causa del treball del seu marit, es veuen obligats a vendre el cotxe amb el qual ella es desplaçava per anar a cada casa, acabant finalment, viatjant en transport públic i depenent completament dels horaris d'aquest.
Malgrat la seva ausència pel treball, es mostra afectuosa i preocupada pels seus fills i el seu marit.
SEB - Rhys Stone
Seb és el fill gran de la família. Hauria d'anar a l'institut, però en comptes d'anar a classe es dedica a pintar graffitis per la ciutat a mode de propaganda de la seva causa. Té uns ideals molt definits malgrat la seva curta edat, té clar que no vol formar part ni beneficiar al sistema capitalista. Es veu reflexat a l'escena on roba uns pots de spray, i automàticament diu "no eren d'una tenda petita, eren d'una gran franquícia."
La seva actitud condescendent, probablement deguda a la poca atenció que li proporcionen els seus pares, afecta el seu rendiment personal i acaba pagant la seva frustració amb els altres.
LIZA JANE - Katie Proctor
Liza és la filla petita de la família. Malgrat la seva curta edat, mostra molta responsabilitat i intel·ligència, això es mostra en com es capaç de cuidar als seus pares i preocupar-se pel seu germà en diverses escenes mostrades a la pel·lícula.
Aquesta increïble responsabilitat difícil d'observar en una nena tan petita pot ser produïda per l'ausència dels seus pares a la seva criança, per tant, es veu obligada a cuidar d'ella mateixa i al seu germà quan els pares no estan, osigui la gran major part del dia.
DAVIN MALONEY - Ross Brewster
Maloney és el jefe de Ricky, aquest en un principi li ven la moto de què el treball compta amb autonomia personal, però ja amb algunes coses que menciona, com la falta de contracte fixe o la falta de regulació en horari laboral, deixa entre veure les intencions de captació i explotació que pateixen els seus treballadors.
En un moment de la pel·lícula acaba confessant que pràcticament li dona igual com estiguin els seus treballadors, si no compleixen el seu treball seran substituïts o sancionats, seguint així el model econòmic capitalista de la societat, on dona igual l'individu, només importa el que i quant produeix.
VESTUARI:
Podem observar que l’obra està basada a partir de l'any 2008, per tant, la roba és de l'actualitat. Al ser una família treballadora, la roba va en relació amb la situació econòmica de la casa. No utilitzen marques cares, i en cas d'utilitzar-les és fruit de l'esforç de molts mesos de treball i estalvi, com per exemple amb la jaqueta que en Seb va vendre, es revela que la seva mare va haver d'estalviar molt durant bastant temps per tal de comprar-li la jaqueta al seu fill.
PLANS:
La pel·lícula fa ús de molts plans estàtics i algú movil. Això incrementa el sentiment d'agobi i incomoditat que pateix la família al llarg de la pel·lícula.
La pel·lícula utilitza diversos plans, com ara són els frontals, zenitals, primers i primeríssims plans, picats, contrapicats, generals, etc. Aquests, es fan servir majoritàriament per expressar els sentiments de desesperació de la família.
ESCENOGRAFIA:
Les escenes majoritàriament es desenvolupen a la casa de la família, el treball del pare i el transport públic per tal de mostrar la situació frenètica i repetitiva patida pels personatges.
LLUM:
La llum durant tota la pel·lícula acostuma a ser natural, per no dir que no hi ha cap moment en el qual la llum sigui artificial. Això aconsegueix que l'espectador empatitzi més, ja que veu com els escenaris i les llums són iguals a la vida real.
COLOR:
Predominen els colors pàl·lids i poc saturats, normalment s'acostumen a utilitzar aquests tons quan es vol transmetre x sensacions i emocions, en aquest cas es busca transmetre la tristesa i desesperació.
MÚSICA:
Apareix en moments puntuals per oferir més dramatisme a les escenes.
CAST
Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Bufona E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom, Jack Berry.
OPINIÓ PERSONAL
Personalment, aquest tipus de pel·lícules amb un final tan obert no m'agraden gaire, ja que prefereixo donar-li un inici i un final al llargmetratge que estic veient.
En quant a l'argument de la pel·lícula, m'agrada molt com s'ha tractat la situació econòmica de la família i lo controversial que pot ser mostrar directament aquesta situació a la gran pantalla. Penso que aquesta pel·lícula dona molt a pensar i fa que reflexionis en la merda d'estructura capitalista on vivim, on només et defineix el teu valor com a treballador i no com a individu o persona.
Les situacions exposades fan que l'espectador empatitzi, però realment penso, que mai es podrà arribar a entendre la nefasta situació si mai l'has viscut, si mai t'ha faltat un plat a taula. Es molt fàcil veure i criticar des de la nostra casa amb calefacció, aigua, llum i gas, però realment, m'ha fascinat com el director ha exposat la crua realitat de moltes famílies treballadores devastades per la crisis.