SARA CAIMEL GARCIA

El passat dia 29 de novembre vam visitar diverses exposicions situades al museu MACBA de Barcelona. 

 

“En temps real” Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual. 

 

Aquesta exposició mostra la col·lecció d’art conceptual de Rafael Tous, aquest va configurar ir reunir les actitud i treballs experimentals d’un grup d’artistes dels 70, amb els quals va establir finalment una relació d’amistat, a més a més de recolzar-los en el seu creixement artístic. Aquesta col·lecció conté un testimoni d’una generació que busca trencar amb el tipus d’art convencional que s’havia establert fins ara.

Francesc Abad (Conjunt d’obres)

Aquesta exposició mostrava com fent accions naturals com encendre un cigarret o traçar un quadre a terra si es fotografia pot considerar-se art, un tipus d’art que fins ara no era reconegut, que fins i tot era exclòs de ser considerat una expressió artística. 

 

Aquesta buscava fer una crítica en quant al cos femení, la extimitat del cos, intentava reivindicar que els artistes no només són les seves obres, són persones de carn i os, amb cara, ulls i peus. 

 

 

 

 

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

​
 

Jordi Benito, artista granollerí, buscava realitzar peces artístiques mitjançant l’ús d’animals o les seves expressions. 

Aquesta sala em va sorprendre per lo sanguinària que denotava ser, la història d’aquesta obra em va semblar una mica fastigosa, ja que no cal utilitzar animals, vius o morts, com a reivindicació del que és i no és art. El fet de saber que va assassinar un bou per amor a l’art em va espantós. 

 

“supermercART” Eugènia Balcells

 

Aquesta mostrava diversos objectes classificats en fileres plastificades a tall de crítica i col·lecció. Alguns d’aquests objectes van estar restaurats, com ara els carmel, que estan fondre pel pas del temps. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​
 

“ANALOGIES” Francesc Abad

 

La imatge de la “Medusa” de Bernini en una fotografia i en un monitor serveix a l’autor per reflexionar sobre lo hipnòtic i manipulador que arriba a ser el mitjà de comunicació convencional. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​
 

Aquest era un conjunt d’objectes cotidians que s’havien transformat en peces d’art pel fet d’haver sigut enfangades per l’artista i ser dotades d’una significació, obrint així un altre cop del que es pot i no considerar art, aquesta estreta línea poc definida de la qual no hi ha resposta correcta o incorrecta. 

 

També vàrem fer un recorregut per l’art conceptual des dels anys 1929 fins inicis dels 2000. 

 

Vam fer un gran repàs des dels inicis de l’art abstracte fins al moviment hippie.

​
 

OPINIÓ PERSONAL

 

Personalment, mai he estat una persona fan de l’art conceptual, però aquesta visita al MACBA m’ha permès veure aquest tipus d’art des d’una perspectiva més oberta i dinàmica.
Aquesta visita m’ha fet qüestionar i pensar en el perque l’art tradicional i convencional es tractat com art vàlid mentre que l’art conceptual es taxa d’art simplista (i que fins i tot no mereix ser catalogat com art, segons certes persones). 

 

És cert que és molt complicat establir una linea i dir clarament el que es pot i no es pot considerar art, no tinc resposta a aquesta pregunta, i dubto que hi hagi, perquè només seran opinions, però si ha aconseguit fer-me pensar una estoneta.