SARA CAIMEL GARCIA
CURTMETRATGE - ANOTHER DAY
DIRIGIT PER: Víctor Carranza, Marta Busquets, Ismael Serrano i Sara Caimel
ACTOR: Ismael Serrano
MÚSICA I EFECTES DE SO: Irene Muñoz, Marta Busquets i Víctor Carranza
EDITAT AMB: Adobe Premiere
COVERS:
"Who cares if you exist"- Peacock Affect (interpretat per Marta Busquets i tocada per Irene Muñoz.
"Кукушка" - Kino (tocada per Víctor Carranza)
PLUJA D'IDEES
QUE VOLEM TRANSMETRE?
STORYLINE
- Pensaments suïcides
- Falsa felicitat
- Suïcidi adolescent
- Incomprensió
Amb aquest curtmetratge volíem visibilitzar i donar importància als sentiments, el desgast i tendències suïcides dels estudiants.
Alex és una persona trista, desanimada... algú que sol refugiar-se en si mateixa i en les pastilles que li fan evadir-se i oblidar el dolor. Conviu dia sí i dia també amb l’estrès dels estudis i d’una vida monòtona. Manté una relació de dependència amb els fàrmacs, cosa que l'anirà deteriorant poc a poc.
GUIÓ LITERÀRI
Dilluns, Alex es desperta una mica cansat i atordit pel so del despertador. L'intenta apagar maldestrament i es disposa a preparar-se per marxar a l'institut. El dia transcorre normalment, al que en acabar les classes torna a casa per finalitzar i començar algunes tasques de l'institut. Una vegada acabades i lliurades, es dirigeix al llit, on cau rendit de tant cansament.
Dimarts, l'alarma desperta a Alex, irritat l'apaga. Posteriorment es dirigeix al lavabo a preparar-se per sortir. Una vegada endreçat, marxa rumb al centre educatiu. Una vegada finalitzat l'horari lectiu, torna a casa. Ja a la seva habitació, aquest llegeix un llibre i fa diversos deures de l'institut, i així, amb aquest sentiment estrany que s'intensifica a cada moment que passa finalitza un altre dia.
Dimecres, l'alarma es tradueix en un xiulet al cap d'Alex, el qual intenta apagar-la amb ànsies però maldestrament. Ja en el lavabo, endreçant-se incòmodament mentre observa les 3 pastilles que reposen a la pica. El camí a classes es fa més llarg per a Alex. De retorn a casa, fa els deures amb poc interès.
Dijous, Alex, estirat al llit, inexpressiu, sense poder dormir, escolta com l'odiosa alarma torna a sonar . Es prepara per anar a l'institut. Una vegada al lavabo, es mira de dalt a baix al mirall, la qual cosa li produeix una sensació de malestar. Posteriorment, agafa les claus i marxa de casa. Una vegada a les portes de l'institut, el día es fa cada vegada més pesat, perillosament pesat, incomprensiblement pesat. Avui és diferent, però no gaire. Una vegada a casa, aquest no pot concentrar-se i opta per deixar de banda les seves obligacions. Cansat, s'aixeca i decideix posar fi a la sensació de monotonia. Tot es torna de color negre, d'ara endavant, només hi haurà tranquil·litat per l'Alex.
