SARA CAIMEL GARCIA
SURREALISME
Introducció
- Sorgeix a França el 1919.
- Està impulsat per la teoria dels somnis, l'inconscient i la seva interpretació d'en Sigmund Freud.
- Feien servir l'escriptura automàtica, és a dir, escriure el primer que se't passa pel cap, sense filtres. Amb aquest mètode trencaven amb les normes establertes, resultat innovador.
- Utilitza tècniques pròpies del moviment pictòric surrealista. Es va considerar al cinema una extensió de la pintura
- Agafaven el món real i el transformaven en el món dels somnis.
PRIMERES APARICIONS DEL SURREALISME
- Va ser a la poesia d'André Breton, Paul Eluard, Louis Aragon i Philippe Soupault.
- Utilitzaven l'escriptura automàtica.
- Manera d’escriure on es trenca amb les normes establertes, amb un resultat final d’un estatus racional totalment distint.
OBJECTIUS
- Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte.
- Acabar amb la cultura burgesa.
- Expressar de manera poètica el subconscient. (d’aquesta manera implica un enfocament avantguardista de la producció cinematogràfica i la teoria.)
CARACTERÍSTIQUES
- Representar somnis.
- Aquests tenen imatges singulars, irracionals, aleatòries i molt absurdes.
- Crear un gran impacte a l’espectador.
- Van desafiar la manera en què es representava la realitat al cinema.
- Representaven al cinema com un mitjà que anul·lava els límits de la realitat.
- Intenten descartar la visió tradicional i ensenyar noves maneres de mirar al marge de tot principi estètic i moral.
- Ús de la deliberada confusió de temps i espais diferents, a la recerca de destacar el món dels somnis i de l'inconscient.
- S’atorgen a les imatges un valor en si mateixes.
PART TÈCNICA
-Diferents velocitats de filmació. Càmeres lentes amb tràvelings de seguiment i acceleracions.
- Plans curts.-Angulacions inusuals
- Unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències, a més han de ser absurdes. (El temps i els espais són molt confusos)
-La part més il·luminada és el centre, mentre que els cantons estan més fosques.
TEMES FREQÜENTS DEL MOVIMENT
- Crítica de les tradicions i institucions socials com per exemple la religió, el matrimoni, la família…
- Amour fou (amor boig) que expressava sentiments forts d'enyorança, amor i desig sexual.
- "Automatisme Psíquic" manera en la qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.
- El subconscient, l’irracional, la psicoanàlisi.
- Ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al "bon gust" burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
La música
La música ajuda a subratllar l’estructura de la pel·lícula, enllaçant una escena amb un altre. També s’utilitza la música per donar èmfasis a les escenes còmiques i commocionar en les escenes que ho necessitin.
PELÍCULES MÉS IMPORTANTS
- 1928, dirigida per Germaine Dulac.
- Va ser la primera pel·lícula considerada surrealista.
- 1928, dirigida per Germaine Dulac.
- Va ser la primera pel·lícula considerada surrealista.
- 1924, dirigida per René Clair.
- 1930, dirigida per Buñuel amb col·laboració en el guió de Dalí.
- 1929, dirigida per Dalí i Luís Buñuel.
- Considerada l’obra mestra del cinema surrealista.
- 1932, dirigida per Jean Cocteau.
- Va ser criticada perquè no es va
considerar completament una obra surrealista.
DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
Luis Buñuel
Luis Buñuel és considerat el pare del surrealisme en el cinema i el responsable d'algunes de les imatges més impactants vistes en una pantalla.
Va ser un artista que parlava en fotogrames sobre el desig. Un desig sempre impossible perquè els seus personatges, turmentats i guiats pels seus somnis, mai són capaços d'aconseguir allò que anhelen.
l'Església estarà sempre en el seu punt de mira, el que li generarà detractors i seguidors fins avui mateix.
Salvador Dalí
Salvador Dalí va ser un pintor, escriptor, escultor, decorador i pensador català. Això no obstant, també va col·laborar en el món cinematogràfic. Va ser un dels majors representants del surrealisme, sobretot en l'àmbit de la pintura.
Dalí acostumava a utilitzar la fixació d'imatges inspirades dels somnis, a més va inventar el mètode paranoicocrític (que Dalí definia com “mètode espontani de coneixement irracional basat en l'objectivitat crítica i sistemàtica de les associacions i interpretacions de fenòmens delirants”). Tanmateix, Dalí es va inspirar en la tècnica d’observació de Leonardo da Vinci (tècnica que consisteix en mirar una paret i a partir d’aquesta veure com sorgien formes) i en les tècniques de “frottage” (tècnica francesa que consisteix en frotar un llapis sobre una fulla sobre un objecte, aconseguint una impressió de la forma i la textura.)
Germaine Dulac
A més de directora de cinema, també va ser realitzadora, guionista i productora francesa.
Amb ajuda del seu marit va fundar una productora, o va dirigir pel·lícules comercials, abans de dirigir pel·lícules impressionistes i surrealistes.
Bona part de la seva obra va sorgir de la autofinançament, ja que els temes que tractava no agradava als productors d’aquella època.
Germaine utilitzava tècniques cinematogràfiques com l’efecte “flou” (efecte que consisteix en fer un desenfoc en l’imatge) i la sobreimpressió.
Hans Richter
Va ser un pintor i cineasta alemany. Va abandonar la pintura per dedicar-se al cinema. És considerat com el màxim precursor del cinema abstracte. Per ell l’art modern girava entorn de conceptes com: la dinàmica del moviment, la forma, el color…
La seva obra més coneguda és “Rhythmus 21”.
Fernand Léger
Va ser un pintor cubista, escultor i cineasta francès.
En la realització de la primera pel·lícula va col·laborar amb Man Ray. A més, va dissenyar escenografies i vestits per al ballet Suédois, de Rolf de Maré.
Man Ray
Va ser un cineasta estatunidenc, que va tenir un gran paper sobretot en el món de la fotografia, ja que va introduir corrents artístics com el surrealisme dins de la fotografia.
En les obres de Man Ray veiem reflectida la seva sensibilitat humorística. El seu estil es caracteritza per l’irracional i l’incongruent, que provoquen erotisme i escàndol.
