CÒMIC I TIPUS | Scaimel

eL CÒMIC I LA SEVA HISTÒRIA

QUÈ ÉS EL CÒMIC?

El terme còmic és una adaptació de la paraula anglesa còmic (aquesta significa graciós), i és equiparable a una historieta o una novela gràfica. Aquest, avui dia és considerat el novè art de les Belles Arts, i aquest és un mitjà d’expressió i comunicació que serveix per transmetre un missatge determinat per l’autor.

El còmic per tant, és una forma d’expressió artística que consisteix en una sèrie d’il·lustracions disposades de manera contínua que mostren al lector un relat d’algun tipus.

HISTÒRIA DEL CÒMIC

Per descobrir l’origen del còmic ens hem d’ubicar molts anys enrere, concretament als papirs de l'antic Egipte, els gravats d’atuells grecs, els frescos de l’imperi Romà, la pintura i els manuscrits medievals, aquests són alguns exemples de petites històries il·lustrades, encara que alguns experts diuen que aquestes no es poden considerar còmics degut a que no tenen cap intenció de continuació.

El còmic és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l’evolució de la prensa com a primer medi de comunicació en massa, amb l’aparició de l’empremta al 1446 i la litografia al 1789.

Trobem 3 grans precursors d’aquests al segle XIX van ser:

Rudolphe Töpffer: Al 1825 il·lustrava relats que escrivia per als seus alumnes, publicats en 1832 i 1837 quan es publica la primera historieta exitosa.
Wilhelm Busch: Al 1860 publica la història d’un ratolí que es dedicava a perturbar a la gent
George Colomb (Christopher): Al 1889 publica La Famille Fenouillard, Le Sapeur Camember, Le Savant Cosinus, etc.

Cap al 1862 a Anglaterra, Francis Barlow utilitza bafarades semblants a banderes o rúbriques a la seva propaganda. Més endavant al 1732 la història William Hogarth contribueix a la il·lustració moralista.

Tant a Europa com a Estats Units recorren a diferents incentius per atreure a la major quantitat de lectors i aconseguir controlar el mercat. Llavors, en aquest context sorgeixen les sèries primàries que van establir les bases del còmic actual van ser Hogan’s Alley al 1895, de Outcault protagonitzada per THE YELLOW KID, el 8 d’abril al 1893, The Katzenjammer Kids de Rudolph Dirks al 1897 i Happy Hooligan de Frederick Burr Opper al 1899.

A partir d’aquesta etapa, al segle XX podem considerar que va ser l’etapa d’or pel còmic, degut a que van incrementar les tires diàries a la premsa, els comics books i els superherois, això fa que experimenti una ràpida expansió internacional.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CÒMIC

ORGANITZACIÓ SEQÜENCIAL: El còmic està format per una seqüència vinyetes ordenades de manera que expliquen una acció.

LLENGUATGE COL·LOQUIAL: El llenguatge verbal intenta ser natural, un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.

UTILITZACIÓ DE CODIS PICTOCINÈTICS: Utilització de senyals o imatges per representar el moviment d’una escena, com ara les línies cinètiques.

UTILITZACIÓ DE CODIS AUDIOPICTÒRIC: Els sons es simbolitzen de manera gràfica com per exemple amb onomatopeies com: Baff, Pum, etc.

GUIÓ I DIBUIX: Aquests requereixen dues figures molt importants; l’escriptor i el dibuixant. Desenvolupen l’aspecte narratiu i el plàstic.

TEXTOS PLÀSTICS: Un altre element molt important és la disposició i format dels textos que hi apareixen, aquests elements conformen una funció més expressiva que literària. Per exemple les bafarades, que poden significar un pensament, o el format d’un text, aquest pot ser de mida gran, això podria significar un crit o un soroll estrident.

CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols serveixen per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la representació d’una bombeta quan algú té una idea.

ESPAI I TEMPS: Mitjançant la seqüència de vinyetes fa la sensació del pas del temps i espai que exposa la imatge.

FUNCIÓ DEL CÒMIC

Com a les formes del art, el còmic no té una funció determinada, co per exemple entretenir al públic a qui va dirigit, parodiar la realitat o transmetre un missatge al lector.
A més a més, aquest al ser un mitjà de comunicació, pot aprofitar-se amb finalitats explicatives o pedagògiques com als llibres educatius o manuals d'instruccions.

TIPUS DE CÒMIC - GÈNERES

Aquest s’ordena en base a diversos gèneres temàtics:

POLICÍAC: Compta amb relats de detectius que intenten investigar i averiguar l’autor d’un crim.

HUMORÍSTIC: El seu guió o plantejament està pensat per fer riure. Acostumen a plantejar una situació que causa gràcia, ja sigui per l'estupidesa dels personatges, com per l'absurditat de la situació.

D’AVENTURES: Explica relats fantàstics amb reptes que l’heroe ha de superar.

CIÈNCIA FICCIÓ: Aquest recrea ambients futuristes on la tecnologia i les seves conseqüències ofereixen reflexions estètiques, polítiques o socials, com per exemple viatges espacials, noves formes de vida...

BÈL·LIC: Aquest tipus de relat està ambientat a les guerres modernes de principis del segle XX.

ERÒTIC/ PORNOGRÀFIC: Aquest mostra històries amb continguts per adults i històries eròtiques.

MANGA: Aquest és una variant japonesa caracteritzada pel seu estil, narració i editorial propia.

TERROR: Explica històries de terror o suspens.

ROMÀNTIC: El tema principal és l'amor romàntic que sorgeix i es desenvolupa entre dos persones. En aquest tipus d'historietes poden existir altres subtrames, però han de girar al voltant del tema referent a a l'enamorament.

ESPORTIU: A la dècada del 1950 a la revista Tintin, es va publicar relats breus inspirats a la vida real de diversos esportistes.

ELEMENTS DEL CÒMIC

VINYETA: Requadre delimitat per línies negres que representa un instant de la historia.

BAFARADES: és una convenció específica dels còmics i caricatures, destinada a integrar gràficament el text dels diàlegs o el pensament dels personatges en l'estructura icònica de la vinyeta. Aquest apunta a un personatge determinat, al qual s'atribueix el seu contingut sonor. Segons el seu contorn pot ser una conversa, un crit, una conversa conjunta, un pensament, un xiuxiueig…

CARTELA: És la veu del narrador, i usualment es col·loca a la part superior de la vinyeta. Aquesta pot ser rectangular.

CARTUCHO: És una bafarada específica, generalment de forma rectangular, col·locat en la part superior de la vinyeta i el fons de la qual és d'un color diferent a les bafarades “corrents”. Literàriament també se'l coneix com didascalia. La seva funció és servir com a suport a la narració, assenyalant canvis de temps, lloc, etc.

ONOMATOPEIA: Es la formació de mots a partir de la imitació de sons naturals normalment utilitzada als còmics. També és una forma d’afegir dinamisme a la seqüència.

GUTTER/CALLE/CARRER: El carrer té com a funció bàsica i primordial el separar les vinyetes entre sí amb la finalitat de mantenir ordenada d’una pàgina.

VINYETES FLOTANTS: Aquest tipus de vinyetes no tenen límits. No hi ha un requadre que les delimiti.

Les altres vinyetes que es troben al voltant d'aquesta “vinyeta flotant”, poden trepitjar el dibuix d'aquesta, o algun element poden quedar sobre altres vinyetes que sí que estiguin delimitades.

A SANG: Es refereix a una vinyeta sense marge, en la qual s’utilitza tota l’amplada de la pàgina. Així doncs, s'utilitzen per a situar al lector en un lloc, enquadrar a diversos personatges o simplement fer una imatge més completa en tenir més espai per a dibuixar, indiferentment del seu contingut.

SLASH PAGE: Aquestes vinyetes ocupen tota la pàgina o poden ser fins i tot a doble pàgina.

També solen anar a sang, hi ha molt més espai per a la imatge i per tant fa una major impressió. Aquestes s'utilitzen per a moments importants, d'acció o de presentació d'un escenari.

LÍNIES CINÈTIQUES: Podem diferenciar entre:

- HORITZONTALS: Normalment indique moviments ràpids a l’esquerra o la dreta.

- VERTICALS: Poden utilitzar-se per donar èmfasi a el que està dient un personatge.

- DIAGONALS: Podrien descriure èmfasi o moviment depenent de l’acció.

QUI PARTICIPA A LA CREACIÓ D’UN CÒMIC?

A l’hora de crear un còmic s’ha de tenir en compte els rols de les diferents persones que hi intervenen:

GUIONISTA: El guió es podria dir que es el més important a l’hora de crear un còmic o qualsevol història, aquest està composat per un nombre determinat de vinyetes, i aquestes han de contenir una descripció de l’escena, l’ambientació i els diàlegs dels personatges. Per tant, el guionista es la l’autor intel·lectual de la forma inicial del producte final.

DIBUIXANT: Aquesta és la persona que és capaç de traduir el guió a imatges a llapis.

ENTINTADOR: S’encarrega de repasar els dibuixos i il·lustracions del dibuixant amb tinta.

COLORISTA: Aquest proporciona color a les vinyetes

RETOLISTES: Una vegada tot està dibuixat, repassat i colorejat, el retolista coloca els textos, bafarades i diàlegs a cada pàgina i vinyeta

LA VINYETA

La vinyeta és la unitat mínima de narració en una historieta o un còmic, representant una escena o un moment breu dins de la seqüència narrativa i sol tenir la forma d'un quadrat o rectangle, encara que també pot ocupar tota una pàgina i contenir més d'una escena de la narració. És l'equivalent dels fotogrames cinematogràfics.

Segons Scott McCloud, durant anys els dibuixants de còmics han ideat desenes de diversos mètodes per a representar el so en un mitjà visual.
El globus es defineix com l'element de la vinyeta que conté les intervencions dels personatges, assenyalant amb un apèndix (cua o delta invertit) a quin es refereix. Les seves formes i contingut (paraules, símbols, etc.) pretenen cobrir la gran varietat d'elements verbals i no verbals que constitueixen la comunicació humana.

Per raons estètiques, cal anar amb compte que el text dins d'un globus o fumet s'ajusta a la mida d'aquest, és a dir, que no quedi molt atapeït, no trepitgi la vora de l'entrepà ni sobre massa espai en blanc.
De vegades, i cada vegada més freqüentment, es pot prescindir de l'entrepà per considerar que no és necessari; simplement es col·loca el text al costat del personatge que parla. De vegades s'afegeix simplement una línia que uneix el text amb el personatge, però tampoc cal.
Segons la situació comunicativa, el perigrama de l'entrepà tindrà diferents formes: conversa, pensament, crit, murmuri ... Per exemple, en la seva obra Asterios Polyp, l'historietista David Mazzucchelli fa servir una forma diferent d'entrepà per a cada personatge.

TIPUS CONCRETS DE GLOBUS:

Xiuxiueig o xiuxiueig: vores puntejats.

Menyspreu: els globus expressen la gelor del discurs del personatge mitjançant formes que recorden al gel i a les estalactites.

Globus agregats i interconnectats: s'utilitzen molt sovint per reflectir seqüències de frases encadenades, és a dir, converses llargues, en una sola vinyeta. L'ordre de lectura sol estar clar i pot deduir-se a partir de la posició dels globus, encara que a vegades no és tan fàcil.

Monòleg interior, pensament o somni: Aquest element, que al cinema es representa mitjançant una veu en off, en el còmic es reflecteix en un globus amb vores arrodonides, simulant un núvol. L'apèndix, al seu torn, se substitueix per una sèrie decreixent de cercles.

Xerrameca excessiva: s'expressa mitjançant diverses tècniques, per exemple, amb l'atapeïment del globus assenyalant al mateix personatge o globus molt grans amb una gran quantitat de text al seu interior. Aquests recursos deriven en una disminució de l'espai reservat per a la imatge.

Apèndix compartit: Un mateix entrepà pot tenir diversos apèndixs si el text del seu interior és pronunciat per diversos personatges simultàniament.

Ràdio, altaveus i altres aparells: El so emès per ràdios, televisions, telèfons i altres aparells que distorsionen la veu sol representar-se amb un globus amb el contorn dentat, l'apèndix zigzaguejant o tots dos alhora. També s'empra aquest recurs en les ocasions en què no es veu qui està parlant (per exemple, si està darrere d'una porta tancada).

En els exemples, Ilías Kiriasis diferència la veu del telèfon i la de la televisió. També veiem una pàgina de MIRROR, un manga tailandès, vam comprovar que es poden identificar els diferents tipus de globus i tot sense conèixer l'alfabet, la llengua ni les convencions concretes del manga.

Els textos i els símbols gràfics.

Tipografia → Conjunt de trets que caracteritzen l'escriptura en un context determinat. Inclouen la font de lletra, la mida, o l'espai entre lletres, paraules i línies. També si el text serà manuscrit o mecanografiat.

Pel que fa a la traducció, és irrellevant, no aporta cap significat a l'obra. Per tant, encara que hauria de respectar en l'obra traduïda per consideració cap a l'autor original, pot canviar si ho considera, per exemple, si la llengua de la traducció té en general paraules més llargues que la llengua origen, es pot disminuir lleugerament la mida de la lletra per evitar haver de reduir els textos.

L'ortotipografia → És a dir, es tracta de l'ús de la tipografia amb una determinada intenció. L'ús de les majúscules o d'un determinat tipus de lletra no té més raó de ser que el de complir les normes establertes, mentre que des del punt de vista de l'ortotipografia l'elecció aquests dos fets comporta un significat final al text, com crits o una manera determinada de parlar.

Un canvi en el tipus de lletra pot indicar un punt de vista o tipus de narració diferent, si en la història apareix un flashback, l'autor pot indicar tant tipogràficament, usant un tipus de lletra diferent, com de manera gràfica.

La mida de lletra gran indica que el personatge està cridant

L'enuig → Es tracta de símbols relacionats amb la tragèdia o la mala sort, com ara les calaveres, els núvols de tempesta, els núvols de fum o les explosions. Les paraulotes i insults, per la seva banda, tenen la seva raó de ser en la censura que existia en molts països en el moment en què els còmics van començar a difondre àmpliament en el mercat.

Per aquest motiu es va decidir substituir les paraules malsonants per determinats símbols, com gripaus, serps, calaveres, raigs, armes, creus gammades, espirals, núvols de fum o explosions i altres ideogrames igualment expressius.

PERSONATGES

EXPRESSIONS FACIALS

Les expressions facials a més d'expressar les emocions, també serveixen com a mitjà d'expressió de la personalitat, de les actituds cap als altres, l'atracció i l'atractiu, el desig de comunicar-se o d'iniciar una interacció i el grau d'expressivitat durant la comunicació.

Així, s'han trobat diferències en la manera en què els homes i les dones usen les expressions facials per a comunicar-se.

Les dones tendeixen a riure i somriure amb més freqüència que els homes, la qual cosa no té per què deure's a una major sociabilitat o alegria, pot haver-se del fet que trobin la situació lleugerament incòmoda.

L'expressió de la cara està en continu canvi durant la comunicació. Entre els canvis es poden citar les denominades expressions facials “micro momentànies”, com el seu nom indica la seva durada és d'una fracció de segon i solen reflectir els veritables sentiments d'una persona.

ELS TRES GRANS GRUPS DEL CÒMIC

CÒMIC EUROPEU

ORIGEN:

Del còmic europeu podem destacar dos nuclis de procedència:

Procedència francesa
Procedència belga

Fins al moment, excepte els petits setmanaris lligats a la premsa escrita, les pròpies tires de premsa i els còmics que bevien de la narrativa americana, no existia una tipologia de còmic franc-belga com a tal.

El primer còmic publicat va ser en format de revista el 1929, va ser la primera edició de Les Aventures De Tintín.

El seu èxit i producció el van convertir ràpidament en referència local quant a contingut i estil, creant la llavor del que es convertiria després en l'Escola Brussel·lesa, coneguda com a “línea clara”, sobre la qual aprofundirem més endavant.

CARACTERÍSTIQUES:

Es delimiten les figures mitjançant una línia contínua molt ben delimitada (la línia clara –d'aquí el nom-).

S'emmarca als personatges gràficament caricaturitzats en un entorn realista molt ben treballat.

Es degraden molt poc els colors, i no s’utilitzen gaire dels clarobscurs.

Es tendeix a congelar el moviment, usant molt poques línies cinètiques (o cap).

Es tendeix a respectar la narrativa clàssica en el muntatge de les vinyetes, en requadrat o en rectangle i amb unes dimensions uniformes.

Normalment es poden observar històries d'aventures.

REFERENTS:

CARLOS GIMÉNEZ: Aquest autor de còmics va reflectir la seva vida a les seves obres. Així, la seua infantesa a les llars de l'Auxilio Social a l'Espanya de la postguerra es reflectirà més tard en la obra: Paracuellos. De les seues primeres experiències com a dibuixant crearà la sèrie Los Profesionales.

RENÉ GOSCINNY: Dibuixant i guionista de còmics francès. És un dels autors francesos de més èxit a tot el món, amb més de 500 milions de llibres venuts, traduïts a més de trenta idiomes.
Aquest va ser cofundador de la revista setmanal Pilote, i va guanyar fama com a guionista de diverses historietes. Les seves creacions més famoses són: Astèrix, el Gal o el Gran Visir Iznogud. També va ser guionista de Lucky Luke.

HERGÉ / GEORGES REMI: Va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear amb èxit altres personatges, tals com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi.

JUAN DÍAZ CANALES: Guionista de còmics i director de cinema d'animació espanyol. És conegut per ser el guionista de la sèrie Blacksad.

FRANCISCO IBÁÑEZ: És un historietista espanyol i creador de multitud de sèries humorístiques, entre les quals destaca Mortadelo i Filemó, i també va crear noves aventures de Rompetechos, moltes d'elles es perceben a Espanya com una icona essencial de diverses generacions.

CÒMIC AMERICÀ

ORIGEN:

Aquest es va originar als Estats Units cap als anys 30, encara que ja n’hi existien certs precedents del còmic, aquests van començar a emigrar dels periòdics per ser publicats en les seves pròpies revistes.

El còmic americà constitueix una de les tres grans tradicions a nivell global, juntament amb el franco-belga (l’europeu) i el japonès (asiàtic). L’americà va ser la primera en generar una indústria i adoptar una forma consistent, liderant així la producció mundial durant tota la primera meitat del segle XX.

CARACTERÍSTIQUES:

La temàtica que predomina al còmic americà són l’acció, les aventures i els superherois.

Podem observar un estil realista que compta amb posicions exagerades dels personatges de la història.

Degut a la gran importància en la trama i la història veiem com el dibuix és descuidat i compta amb escenaris deixats. En aquests grup, els diàlegs són molt importants.

Posseeixen un llenguatge molt visual molt expressiu.

REFERENTS

MIKE MIGNOLA: Aquest és novel·lista, artista, guionista i autor de còmics. La seva obra més reconeguda es Hellboy, encara que ha participat a altres grans obres exitoses com Tales of the Vampire, amb un estil de línies rectes, oscur i basat en el contrast d’ombres.

DAN DECARLO: Va ser un dibuixant, il·lustrador nord americà conegut per les obres més representatives: Sabrina the Teenage Witch, Jossie and the pussycats i il·lustracions per “Archie”

ALEX ROSS: És un il·lustrador i dibuixant d’historietes nord americà aclamat per l’hiperrealisme del seu treball. Va col·laborar amb dues de les més importants cases editorials; Marvel Comics i DC Comics.

JACK KIRBY: Va ser un dibuixant de còmics nord americà. És considerat un dels autors més influents de la historia del còmic i va convertir-se en el dibuixant de superherois per antonomasia. Les obres més destacables foren: Los Nuevos Dioses, Hulk, Thor, X-Men, Iron Man, Silver Surfer, Los Vengadores, Capitán Amèrica i Los 4 Fantásticos.

J. SCOTT CAMPBELL: No va ser un dels més famosos en quant a l’impacte a la indústria, però sí té un dels estils més senzills de reconèixer a simple vista, sobretot pels seus personatges femenins. Danger Girl pot ser el seu personatge més conegut, però també va fer fama creant la seva pròpia versió de dones famoses del còmic i cultura popular, com per exemple sobre Mary Jane Watson o les noies dels X-Men.

ALAN MOORE: Aquest és conegut principalment per ser escriptor de còmics. Algunes obres de series bastants populars realitzades per l’autor van ser Watchmen, V de Vendetta i From Hell.

STAN LEE: Actualment un dels més coneguts escriptors, guionistes, actors ocasionals, editors i productors nord americans. Va ser l’autor dels superherois clàssics de Marvel Comics en la dècada de 1960.

CÒMIC ASIÀTIC / MANGA

ORIGEN:

Es pensa que les primeres historietes van ser creades al voltant de l'any 1790, i es van originar a causa de l'arribada de persones d'occident al Japó. Aquest estil de dibuix va prendre gran popularitat entre els japonesos. Els primers passos del manga van relacionats a 2 tipus d'expressions artístiques tradicionals:

L'art gràfic japonès.
La influència indiscutible del món de les historietes occidentals.

Els primers gravats que mostren una semblança a l'estètica del que coneixem avui dia com a manga, els trobem en l'obra Chōju-giga, realitzada a mitjan segle XIII. Són una sèrie de dibuixos satírics d'animals antropomòrfics.

Els autors que van inspirar la creació del manga són George Bigot i Charles Wirgman. La revista Punch va ser el model per als còmics The Japan Punch de Wirgman. Kanagaki Robun i Kawanabe Kyosai van ser els creadors de la primera revista de màniga japonesa, anomenada Eshinbun Nipponchi, mostrant l'alta influència de Japan Punch i Wirgman.

El terme manga prové dels kanji 漫 (man), que significa informal, i 画 (ga), que significa dibuix. El manga avui dia és la tradició d'historieta més influent del món, constituint una part important del mercat editorial del Japó. Es compren més de mil milions de volums de màniga a l'any només al Japó. El manga abasta tots els gèneres i arriba a tot el públic.

CARACTERÍSTIQUES:

Les vinyetes es llegeixen de dreta a esquerra, igual que en l'escriptura tradicional japonesa.

Els personatges generalment tenen trets occidentals, destacant els grans ulls. Aquesta característica té el seu origen en la influència exercida per Disney en els primers mangakas.

Les pàgines del manga sempre estan en blanc i negre. L'única cosa a color són les portades. A diferència dels còmics, els mangues són molt estilitzats.

Hi ha una gran diversitat de gèneres i temàtiques, normalment shounen, shoujo, seinen, josei, kodomo...

GÈNERES I TEMÀTIQUES:

SHOUNEN: Aquest significa literalment “nen” en japonès. Producte dirigit a un públic masculí jove (principalment adolescents) 12-18 i es considerada la classificació més popular.
EXEMPLES: Naruto, Dragon Ball, Los Caballeros del Zodiaco, Bleach y One Piece.

SHOUJO: Textualment significa nena. Està dirigit a joves principalment dones, normalment la trama presenta a una noia com a protagonista, centrades en drames.
EXEMPLES: Sailor Moon, Sakura Card Captor, Candy Candy i Ouran Highschool Host Club

SEINEN: Significa "adult" o "home adult". Com el seu nom indica, estan fets per un públic més madur, generalment entre 18 y 40 anys. Els seinen estan destinats a homes i contenen temes complexos que no serien apropiats per a les persones més joves. El contingut eròtic i les escenes violentes també formen part de les produccions de seinen.
EXEMPLES: One Punch Man, Berserk, Ghost in the Shell, Tokyo Ghoul y Akira son algunos ejemplos famosos del anime seinen.

JOSEI: Literalment significa "dona". Igual que seinen, aquest tipus està fet per a un públic adult però femení. En resum, Josei representa la maduració del shoujo, presentant problemes comuns de la vida quotidiana de les dones des d'un punt de vista realista.

EXEMPLES:: Chihayafuru, Nodame Cantabile. Paradise Kiss, Nana i Usagi Drop.

KODOMO: Literalment significa "nens" (en aquest cas, nens petits). Aquests són fets amb enfocament en audiències infantils, com el seu nom indica, especialment entre els 4 i 10 anys.
Les històries de kodomo sovint transmeten lliçons importants a les persones més joves, com respectar a les persones majors, per exemple. Les trames són simples i fàcils d'entendre. La importància de l'amistat i l'apreciació dels valors fraterns i familiars també són comuns.

EXEMPLES: Hamtaro, Pokémon, Beyblade, Doraemon i Heidi

ALTRES SUBGÈNERES:
Partint de la classificació del manga, es poden dividir en diversos gèneres i subgèneres diferents, segons el tema o l'estètica que presentin.

SHOUJO-AI: històries que se centren en el romanç entre noies (sense escenes explícites).

BISHOUJO: Personatge principal és una nena molt bella (o grup de noies).
SHOUNEN-AI: Històries que se centren en el romanç entre nens (sense escenes explícites).
BISHOUNEN: Compta amb personatges masculins que es consideren macos.
KEMONO: Els personatges principals són animals.
ECCHI: No tenen una trama molt elaborada i estan destinats a majors de 18 anys, amb escenes pujades de to o fanservice.
HENTAI: Tenen escenes explícites o censurades, generalment amb una mica d'humor.
GORE: Compten amb molta sang i violència, generalment amb temes foscos i sobrenaturals.
SLICE OF LIFE (Sol): Se centren en històries que conten la vida diària del personatge, ja sigui sobre tota la seva vida o cobrint només un període específic.
VIDA ESCOLAR: històries que tenen lloc en entorns escolars, amb protagonistes que són estudiants.
HAREM: Compten amb protagonista masculí envoltat de protagonistes femenines. En general, aquests també solen ser comèdies romàntiques.
SPORTS: Basats en un esport competitiu específic.
ISEKAI: Subgènere de novel·les lleugeres de fantasia japonesa que giren entorn d'una persona normal que és transportada i/o atrapada en un univers paral·lel. EXEMPLE: Sword Art Online.

REFERENTS

YANA TOBOSO Mangaka japonesa, coneguda per les seves obres Rust Blaster i Kuroshitsuji.

GOSHO AOYAMA: Mangaka japonès reconegut per Detectiu Conan, el qual actualment encara segueix escrivint. Altres manga famosos d’aquest són: Yaiba, Magic Kaito.

MASASHI KISHIMOTO: Mangaka conegut per ser l'autor de la sèrie Naruto, (un dels mangas i animes més conegut actualment) començada el 1999, dibuixant únicament el manga d'aquesta sèrie.

SUI ISHIDA: Mangaka d'origen japonès. És reconegut per la seva popular obra Tokyo Ghoul.

ISAYAMA HAJIME: és un mangaka japonès, conegut per la seva obra Shingeki no Kyojin, obra amb més de 100 milions d'exemplars venuts només al Japó, ha estat més de 100 setmanes seguides sent el manga més venut del país. Personalment, un dels millor manga creat de l’història.

KŌHEI HORIKOSHI: És un dibuixant japonès de manga, i la seva obra més coneguda es la serie My Hero Academia.

KOYOHARU GOTOUGE: no és un nom real, és un pseudònim, se sospita que d'un grup o parella d'autors dels quals es desconeix fins al gènere. Són els/les creadors del popular manga i anime Kimetsu no Yaiba.

TIPUS DE CÒMIC

CÒMIC HUMORÍSTIC

INTRODUCCIÓ

El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.

És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.

Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.

El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.

Les primeres historietes van ser d'humor, com el que es considera el primer còmic: Yellow Kid de R Outcault, publicat al New York Journal de 1896

CONTEXT HISTÒRIC

La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881).

És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes

A Espanya

La historieta d'humor tindrà un gran desenvolupament arreu del món amb el pas dels anys. A Espanya també amb mestres que van dibuixar per les revistes de l'Editorial Bruguera com:

José Escobar: Zipi y Zape
Carlos Conti: Pulgarcito i El Carioco
Manuel Vázquez: Las hermanas Gilda i La familia cebolleta
Francisco Ibáñez Talavera: Mortadelo y Filemón i 13, rue del Percebe

CARACTERÍSTIQUES:

Yellow Kid de Outcault

Happy Hooligan de Frederick Burr Opper

The Katzenjammer Kids de Knerr

Finalitat: Provocar riure al lector.
Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.
L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.
Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.
Un traç net, sense ombreig, normalment.
Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.
Un ritme narratiu ràpid i viu.
Poques variacions de l'angle visual.

5 TIPUS:

- Humor negre

Utilitzat per desdramatitzar situacions desgraciades. És un dels humors més "perillosos", si un acudit d'humor negre falla un munt de persones s’enfaran, però si funciona tindrà el doble d'aplaudiments.

- Humor d’actualitat

Treballa sobre situacions del moment que, en la majoria dels casos, són conegudes per endavant pel públic. Se li ha de donar la volta a la notícia perquè l’acudit sigui efectiu i tenir en compte que la broma no caduqui.

- Humor de política

Tracta els esdeveniments sobretot lligats als governants i a la situació social de l’actualitat.
Una vinyeta d'humor polític o social pot dir més que un article d'opinió o una editorial, ja que el dibuixant es pot atrevir amb més profundes subtileses. Té tasca de periodista i d'humorista, primer s'ha de trobar el tema i després s'ha d'aplicar la creativitat i l'humor.

- Humor clàssic

Aquest intenta ser accessible a tothom pel que està basat en fets universals, sense tenir en compte situacions geogràfiques o d'actualitat.
Acudits del gènere serien: Els de l’escenari d’una illa que és neutre del qual no es requereix més informació, i els d'humor físic com les caigudes o els accidents.

Humor quotidià

Es caracteritza per fer servir aquelles vivències i idees que tenim més a mà per fer l'acudit. Normalment, solen tractar sobre situacions de llar relacionades amb la intimitat, des de pensaments propis sobre la solitud fins a converses o situacions que mostren relacions amb família, parella o amics.

REFERENTS

Alguns exemples són diferents tires còmiques protagonitzades per personatges fixos com les historietes de Snoopy, Mafalda, Ot el bruixot o Calvin & Hobbes.
Altres són històries llargues com les aventures d'Astèrix, Mortadel·lo i Filemó, Espirú i Fantàstic, o Jep i Fidel.

AVENTURA

També anomentat còmic realista ja que acostuma a presentar un grafisme relista (tot i que a vegades es distorsionat i irreal perquè l'autor o autora li vol donar un aire novedós).

Les històries estan situades en una realitat artificial i diferent a la nostra a la qual l'autor intenta aproximar-nos amb diferents recursos que té a l'abast.

Aquest gènere es situa en una època històrica concreta: la prehistòria, l'edat antiga, edat mitjana, edat moderna o l'edat contemporània.

En el cas d'estar situat en el futur deixa de ser un còmic d'aventura i passa a ser un còmic de ciència ficció.

BÈLIC

Còmic ambientat en les guerres modernes, les que succeeixen a partir del segle XX. Estan molt ben documentades i això es perceb tant en la seva trama com en el grafisme. Els personatges estan treballats psicològiament, acostant-se a l'especadors i semblant més verídics i autèntics.

El còmic bèlic va sorgir a la dècada dels trenta, però no va ser fins als anys quaranta quan va comen+ar a guanyar importància.

La majoria de còmics bèlics estan basats o situats en la Segona guerra Mundial.

FANTÀSTIC

El còmic fantàstic és una variant de la fantasia, un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural.

El món fantàstic es presenta com a real i consistent.

Hi ha dos classes de món fantàstic el high fantasy i el low fantasy.

La diferència recau en que el high fantasy és un món totalment nou i inventat amb poders, societats i a vegades fins i tot lleis físiques que no tenen res a veure amb el món real (Senyor dels Anells).

Per altra banda, en el low fantasy s'ajunta la nostra realitat qüotidiana amb algunes adicions màgiques o sobrenatural (Harry Potter).

El conflicte més comú en el còmic fantàstic és la lluita entre el Bé i el Mal.

SUPERHEROIS

El superheroi és un personatge heròic que generalment té superpoders.

Les seves característiques més comuns són:

Tenir un orígen especial: no humà, mutants, expermientx científics, per tecnologia avançada o artefactes místics...
Posseir una o diverses capacitats especials.
Són els bons, la seva lluita és desinteresada i busca ajudar als innocents.
Tenen una doble identitat.
Són atractius.
Tenen un uniforme identificatiu, cridaner i ajustat.
Lluiten contra els supermalvats (persones amb superpoders que volen causar destrucció).

Les dues empreses més importants que publiquen còmics d'aquest caire són Marvel i DC Comics.

CIÈNCIA-FICCIÓ

El còmic de ciència-ficcó sempre està situat en un futur (més o menys llunya) amb canvis tecnològics i socials. És diferència del còmic fantàstic perquè té una base científica o tecnològica però no màgica.

En aquest gènere s'exploren les conseqüències que poden tenir accions i comportaments actuals, pot ser distòpic o utòpic. Temes regurrents són: viatges espacials, robots, extraterrestres, modificacció genètica, viatges en el temps...

S'utilitzen recursos com "viatjar més ràpid que la llum" o "crear forats de cuc" per donar dinamisme i velocitat a la història.

ERÒTIC

El cómic eròtic es caracteritxa per tractar elements relacionats amb la luxúria com per exemple: la temàtica eròtica, l'homoerotisme, el nu, el seminu, la sexualitat i el sexe explícit.

No es qualifica de portnografia pels seus parametres de cenusra, que estan limitats només a una certa càrrega de material explícit.

Està destinat a un públic adul i la seva finalitat és exitar. Per aquesta raó tant el físic com les capacitats sexuals dels protagonistes van més enllà dels límits de la realitat.
El dibuix d'aquestes obres acostuma a ser realista i d'extensió breu.

UNDERGROUND

El comix o còmic underground (en anglès, còmic subterrani) va començar sent nomenat així pels seus calans d'edció impressió i distribució al marge de les grans editorials establertes.

Eren histìories que no seguien els cànons establerts, criticaven els principis de les societats on es desenvolupaven.

COSTUMISTA

El cómic costumista està situat en el món real, en el present o en en un passat proper. Tracta la vida personal i laboral d'un personatge, la seva visó de les relacions sentimentals i no és necessari que tingui un final feliç.

Els personatges tenen un llenguatge directe i col·loquial, facilitant la seva versacemblaça i assegurant la proximitat als espectadors.

En resum, tracta de la vida qüotidiana sense tenir característiques que l'aporpin massa a altres gèneres.

MANGA

Cómics o noveles gràfiques originaries del Japó.

La seva forma modera és posterior a la Manga modern→ posterior a GM I.

Còmic japonés per a totes les edats.

Amplia gama temàtica: acció, aventura, drama, terror, musical, tragèdia...

Món audiovisual→ Anime

Variacions del manga:

Manhua (Taiwan)
Manhwa (Corea del Sud)
Manhua (Xina)
Nouvelle manga (França)
Amerimanga (Estats Units

TIPUS:

Shonen:

Es llegeix de dreta a esquerra.
És en blanc i negre.
Molta acció.
Protagonista jove masculí.
Situacions humorístiques.
Importància en l’amistat.

Shoujo:

És un gènere de manga amb públic femení jove que parla de la vida quotidiana amb una trama de romanç molt important.
La protagonista és una shoujo (noia jove) i es plasmen interessos i problemes “típics” de les noies joves

Yaoi:

Relacions entre homes.
A vegades es centra només en la relació i a vegades la relació està subordinada a la trama.
Els personatges acostumen a estar sexualitzats.

Gore:

Hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència.

El personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

Terror:

La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.
Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.

MANGA TERROR / GORE

INTRODUCCIÓ I ORIGEN DEL MANGA:

CARACTERÍSTIQUES:

Les vinyetes es llegeixen de dreta a esquerra, igual que en l'escriptura tradicional japonesa.

Els personatges generalment tenen trets occidentals, destacant els grans ulls. Aquesta característica té el seu origen en la influència exercida per Disney en els primers mangakas.

Les pàgines del manga sempre estan en blanc i negre. L'única cosa a color són les portades. A diferència dels còmics, els mangues són molt estilitzats.

Hi ha una gran diversitat de gèneres i temàtiques, normalment shounen, shoujo, seinen, josei, kodomo… Nosaltres us explicarem el gènere de TERROR i el GORE :)

GORE:

El gènere gore és aquell que es caracteritza per l'extrema violència. El podem relacionar fàcilment amb la sang, laceracions, desmembraments, etc.

Va ser originat als anys 40’s, ja que va ser inspirat en les pel·lícules nord-americanes que van començar a incursionar en aquest gènere, caracteritzat per abordar en temes relacionats amb la violència gràfica i visceral.

És difícil definir quin va ser el primer manga Gore, perquè l'evolució del gènere ha avançat gradualment. Es podria dir que “El puño de la estrella del norte” va ser un desl primers del gènere per la seva extrema violència.

CARACTERÍSTIQUES:

Per lo general sempre hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència d’estar amb la persona estimada que impulsa aquest sentiment.

També es caracteritza perquè el personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

EXEMPLES DE MANGAS GORES:

Another: El 1972, un popular i carismàtic estudiant anomenat Misaki Yomiyama pertanyent a la classe 3-3 de l'escola Yomiyama del Nord, va morir sobtadament a meitat de l'any escolar. Devastats per la pèrdua, els seus companys i mestre van actuar com si Misaki encara estigués viu i fins i tot van reservar un lloc per a ell a la cerimònia de graduació. El seu trasllat va anar a l'escola Yomiyama del Nord a la classe 3-3. A causa d'un pneumotòrax, Kōichi va haver de ser hospitalitzat just abans de començar les classes. Tot i això, no pot deixar de notar l'estrany comportament dels seus companys. També descobreix que la Mei Misaki, una noia que va conèixer durant la seva estada a l'hospital, pertany a la seva mateixa classe, però l'escriptori que utilitza es veu força vell i diferent del de la resta de la classe. Mei també sempre està sola i ningú sembla preocupar-se per la seva presència o intentar parlar amb ella.
Corpse party: (mig videojuego i anime): En cara que es un videojoc té el seu manga i anime. Tracta sobre un grup d’amics que fan un ritual que els envia a una escola encantada.
Highschool of the death: Tracta d’un grup d'estudiants de Batxillerat de Japó atrapats enmig d’un apocalipsis zombi.
Elfen Lied: Tracten sobre l'espècie de diclonius, una mutació de l'ésser humà amb banyes, i la seva violenta relació amb la resta de la humanitat.
Mirai Nikki: Yukiteru Amano és un estudiant de segon any de secundària solitari i introvertit, que gasta tot el seu temps escrivint un diari al cel·lular des del punt de vista d'un espectador. El seu únic amic és un producte de la seva imaginació, Deus Ex Machina, el Déu del Temps i l'Espai. Un dia, aquest déu dóna al diari de Yukiteru l'habilitat de veure el que succeirà en els següents 90 dies en el futur i enrola a Yukiteru en un torneig mortal on haurà de lluitar per la seva vida contra els posseïdors d'altres diaris similars.

TERROR:

El manga ha sabut beneficiar-se especialment del seu propi folklore, prolix en llegendes sobre fantasmes, dimonis, follets i altres éssers sobrenaturals, plasmant-lo en la major part de les seves historietes sobre terror, però valent-se igualment dels mites de terror procedents d'Occident.

CARACTERÍSTIQUES:

La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.
Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.
Els espais o escenaris típics han estat tradicionalment el cementiri, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre, el bosc o l'erm ombrívol i el jardí decadent, que han acabat conformant un catàleg de «llocs» comuns. En els últims anys, s'assisteix, no obstant això, a una cerca «del visceral, del revulsiu de l'ambient urbà, abandonant temors metafísics de condemnació eterna i lúgubres mansions en borrascosos cims».

REFERENTS

- Junji Ito 伊藤潤二

L'indiscutible mestre del terror per a molts entesos en el gènere. Un artista únic en la seva categoria, no sols per un dibuix incòmodament captivador, sinó per un impecable control de la psique humana, sent capaç de superar els nostres pitjors malsons en originalitat i turbietat

MANGAS CONEGUTS/PECES D’ART: Gyo, Uzumaki o Tomie (富江)

- Shintaro Kago 駕籠真太郎

El seu gènere predilecte, el “ero-*guro”, oscil·la entre l'eròtic i el grotesc, permetent al mangaka tractar aquells aspectes que considera de “dubtosa moral” en la societat actual. En general, la seva obra aconsegueix límits insospitats. No obstant això, es tracta d'una parafília absurda i delirant, o d'un desboqui de genialitat malentesa? Abans de res, és un autor no apte per a tots els públics, perquè queda clar que agradarà als qui s'inclinen pel gore, mentre que segurament allunyarà als qui busquen mànigues de terror, sense més.

MANGA CONEGUT: Cuaderno de masacres (殺殺草紙)

- Suehiro Maruo 丸尾末広

Sens dubte, les fines línies i les hipnòtiques pauses de l'autor asseguren un treball de qualitat, el qual es fusiona amb un estil pròxim al “muzan-e” (estampes sagnants d'època Edo a Meiji), amb un resultat que mai deixa indiferent a ningú.

MANGA CONEGUT: La sonrisa del vampiro (笑う吸血鬼)