SARA CAIMEL GARCIA
CINEMA SOVIÈTIC
Introducció
El corrent avantguardista soviètic va des de la Revolució Russa fins poc després de la Segona Guerra Mundial. Els principals directors soviètics van exaltar l'ús conscient del muntatge cinematogràfic i van proposar importants innovacions a aquesta tècnica amb teories com l'efecte Kuleshov, que relacionava simbòlicament els diversos plans per crear nous significats. A més, quan va arribar el cinema sonor, els cineastes soviètics també van aportar rellevants teories entorn de l’ús del so al cinema.
A finals segle XIX els germans Lumière van inventar el cinema. Els russos desconfiaven del cinema perquè pensaven que podia ser un mètode de control dels altres països sobre la Revolució Russa.
Després de la Revolució d'Octubre es va establir l’URSS que considerava que el cinema era l’art més fonamental. El va fer servir per controlar les masses i adoctrinar-les, ja que la gent era majoritàriament analfabeta.
Característiques principals
Els gèneres majoritaris d’aquest moviment van ser el realisme socialista, que tractava els esdeveniments pròxims a la Revolució Russa o els canvis socials que va comportar aquesta, o l’històric (a partir dels anys 30), amb un clar revisionisme històric i un fort contingut polític i propagandístic. El proletariat com a protagonista de les històries, l’exaltació dels sentiments obrers i nacionalistes, la crueltat de l'enemic i l'avenç social eren els principals temes que es tractaven.
CINE EXPERIMENTAL
El govern soviètic s'encarrega que el seu cinema trenqui amb els estàndards que s'havien vist fins al moment, volen un nou estil que revolucioni el cinema i que s'allunyi del cinema americà. Amb l'arribada de Stalin al poder, aquesta corrent més experimental es va acabar.
CINE PROPAGANDÍSTIC/ADOCTRINADOR
Es recreen escenes del passat amb gran minuciositat i de forma polititzada, en feien una espècie de mescla entre la ficció i el documental. El fet de comptar amb uns nivells alts d'analfabetisme en la seva població, va fer del cinema soviètic una importat eina alliçonadora.
CINE AMB IDEOLOGIA COL·LECTIVISTA
Desapareix el protagonista individual, la història ja no recau sobre un sol personatge, sinó que és el proletariat com a col·lectiu qui la protagonitza. Això també és causat per les ideologies polítiques predominants en el moment i per una intenció de fer que l'espectador es reconegui a si mateix a la pantalla i prengui consciència.
A tall d’exemple, els bolxevics encarreguen a Eisenstein la creació d’una pel·lícula que reflecteixi l’opressió a la qual el poble de Rússia estava sotmès per les forces Tzaristes. És aquí quan Eisenstein crea El Cuirassat Potemkin.
EL MUNTATGE
El muntatge és una de les aportacions més importants del cine soviètic. Es va dividir en dues vessants principals:
FÀBRICA DE L'ACTOR EXCÈNTRIC I CINEMA PUNY
Aquestes dues corrents interpreten el muntatge com un xoc de plans i busquen impactar a l'espectador. El màxim referent d'això va ser Eisenstein, que també feia ús de l'Efecte Kuleshov.
CINE ULL
Aquest va ser el corrent que va prioritzar el realisme, unint plans i fragments de la realitat per plasmar-la tal i com és sense artificis. Precedeix al cinema documental.
L'Efecte Kuleshov: és una tècnica de muntatge, iniciada per Lev Kuleshov (mestre d'Eisenstein), consistent en la juxtaposició de plànols amb l'objectiu de fer arribar a l'espectador un missatge o un altre, plànols que es complementen entre ells per acabar tenint un significat concret. A part de Kuleshov i Eisenstein, també Alfred Hitchcock es va veure molt influenciat i en va fer molt ús.
El muntatge soviètic es podria dividir diversos tipus:
MUNTATGE RÍTMIC
Es caracteritza perquè la durada i el moviment dels plànols va acord amb el ritme de la música.
MUNTATGE TONAL
És molt similar al rítmic, però es diferencien perquè, a més de tenir en compte el ritme de la música, relacionen el significat emocional de la música amb la imatge.
MUNTATGE INTEL·LECTUAL
És un muntatge de sons i harmonies des d’un punt de vista més intel·lectual, un muntatge simbòlic.
LA LÍNEA GENERAL (Staroye i novoye) 1929
A principis del segle XX, una sèrie d'avançaments tècnics transforma la vida d'una comunitat pagesa: l'establiment d'una granja-factoria per a la cria de vaques i l'arribada d'un tractor afavoreixen l'abandó d'unes certes tradicions seculars i l'aparició d'un nou tipus de societat.
Directors destacats
SERGEI EISENSTEIN
Va ser el més important cineasta soviètic que, amb el suport econòmic de la Unió Soviètica, va crear autèntics clàssics del cinema universal. Alumne de Kuleshov, va ser un dels primers teòrics del cine.
La seva carrera cinematogràfica comença amb El diario de Glúmov, un curtmetratge sobre els interessos i potser l'avarícia de les persones. Més tard, roda La huelga, el seu primer llarg, que en sis actes recrea una vaga de treballadors a una fàbrica. Va marcar molt la seqüència en què, fent ús de l'Efecte Kuleshov, relaciona imatges dels manifestants amb imatges d'un escorxador.
VSEVOLOD PUDOVKIN
Com Vertov i Eisenstein, també va ser aprenent de Kuleshov. Aquest director va destacar perquè va definir un protagonista individual a les seves històries a diferència del que estava establert aleshores al cinema soviètic, on el protagonista era col·lectiu, tot i que mantenia aquesta connotació o referència a les masses. Preferia els plans més tancats que no els generals i defensava el muntatge a posteriori, sense tanta planificació prèvia.
La que és considerada la seva millor pel·lícula és La Madre, que plasma la lluita d'una dona contra el zarisme, convertint-se en tot un símbol de la dona soviètica.
dziga vertov
Fundador del Grup de Kinoki, grup de cineastes que defensaven la corrent del Cine Ull. Per aconseguir aquesta naturalitat o realitat característica del Cine Ull o del Cine Veritat, sovint gravava amb càmeres ocultes i sense permisos. A més, també va publicar les seves teories sobre cine, que es poden trobar al Manifest Kinoki. Com a síntesi entre la seva carrera com a cineasta i les seves idees teòriques, trobem El hombre de la càmera, una peli que relata la vida diària a una ciutat de l'URSS mentre que fa un homenatge al cineasta i al "darrere de les càmeres".
