top of page

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS

CINEMA FANTÀSTIC:
​

El cinema fantàstic és aquell gènere de pel·lícules que empra trames on té un paper important la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista.

​

King Kong / King Kong (Arthur C. Schoedsack y Merian C. Cooper, 1933)

Jason and the argonauts (Don Chaffey, 1963)

Conan the Barbarian (John Milius, 1982)

The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring / El Senyor dels anells: La comunitat de l'anell (Peter Jackson, 2001)

 

 

CIÈNCIA-FICCIÓ:

​

El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica.

​

2001 a Space Odyssey / 2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968)

Star Wars / La guerra de les galaxies (George Lucas, 1977)

Blade Runner (Ridley Scott, 1982)

Matrix (germans Wachowski, 1999)

 

 

CINEMA BÈL·LIC:

​

El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic que centra la seva història en guerres. 

​

Paths of Glory (Stanley Kubrick, 1957)

Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979)

Saving Private Ryan / Salveu el soldat Ryan (Steven Spielberg, 1998)

Black Hawk Down / Balck Hawk abatut (Ridley Scott, 2001)

 

 

MELODRAMA:

​

El melodrama és semblant al drama però és més teatral i incorpora música instrumental per donar força als sentiments.

​

Casablanca (Michael Curtiz, 1942)

Love Story (Arthur Hiller, 1970)

Out of Africa/ Memories d’Africa (Sidney Pollack, 1985)

The Piano (Jane Campion, 1993)

 

 

MUSICAL:

​

Al gènere músical el relat es desenvolupa mitjançant cançons cantades pels personatges.

​

Singing In The Rain/ Cantant sota la pluja (Stanley Donen y Gene Kelly, 1952)

Cabaret (Bob Fosse, 1972)

The Blues Brothers (John Landis, 1980)

Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (Tim Burton, 2007)

 

 

ANIMACIÓ:

​

L'animació és produïda mitjançant il"lustracions que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges creen una història.

​

Fantasia (James Algar, Samuel Armstrong, Ford Beebe Jr., Norman Ferguson, Jim Handley, T. Hee, Wilfred Jackson, Hamilton Luske, Bill Roberts, Paul Satterfield, Ben Sharpsteen, 1940) Toy Story (John Lasseter, 1995)

Mononoke- Hime / La princesa Mononoke (Hayao Miyazaki, 1997)

Frankenweenie (Tim Burton, 2012)

 

 

TERROR:

​

El cinema de terror és un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador.

​

Frankenstein (James Whale, 1931)

Alien (Ridley Scott, 1979)

The Shining / La Resplendor (Stanley Kubrick, 1980)

Ringu/ The Ring (El cercle) (Hideo Nakata, 1998)

 

 

CINEMA NEGRE / THRILLER:

​

El cinema negre o film noir és un gènere cinematogràfic desenvolupat als Estats Units durant els anys 1940 i 1950 caracteritzat per ser la seva crítica social, el seu pessimisme i tractar temes com els crims.

​

The Big Sleep / El son etern (Howard Hawks, 1946)

The Third Man / El tercer home (Carol Reed, 1949)

Pulp fiction (Quentin Tarantino, 1994)

Sin City (Frank Miller's Sin City) (Robert Rodriguez, Quentin Tarantino, Frank Miller, 2005)

 

 

COMÈDIA:

​

La comèdia és un genere que tracta l'humor i de fer riure a l'espectador.

​

A Night at The Opera / Una nit a l’òpera (Sam Wood, 1935)

Monty Python's The Life of Brian /La vida de Bryan (Terry Jones, 1979)

As Good As It Gets / Millor... imposible (James L. Brooks, 1997)

Airplane / Aterra com puguis (Jim Abrahams, Jerry Zucker, David Zucker, 1980)

 

 

WESTERN:

​

El western són pel·lícules inspirades en vaquers.

​

The Searchers/ Centaures del desert (John Ford, 1956)

Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)

Per Qualche Dollari in Piú/ La mort tenia un preu (Sergio Leone, 1965)

Unforgiven/ Sense perdó (Clint Eastwood, 1992)

 

 

DOCUMENTAL:

​

El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat amb imatges preses de la realitat.

​

Berlin, die sinfonie der grosstadt (Walther Ruttmann, 1927)

Nanook Of The North / Nanook l’esquimal (Robert Flaherty, 1922)

Chelovek s kino-apparatom / L’home amb la càmera (Dziga Vertov 1929)

Bowling for Columbine (Michael Moore, 2002)

 

 

HISTÒRIC:

​

El gènere històric és un relat ambientat en una època anterior o en un succés que realment s'ha donat a terme.

​

La passion de Jeanne d’Arc/ La passió de Joana d’ Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)

¡Viva Zapata! (Elia Kazan, 1952)

Spartacus (Stanley Kubrick, 1960)

Amadeus (Milos Forman, 1984)

 

 

ACCIÓ / AVENTURA:

​

El gènere d'acció/aventura mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.

​

From Russia with love / Des de Rusia amb amor (Terence Young, 1963)

The Man Who Would Be King / L'home que va poder regnar (John Huston, 1975) 
Die Hard (John McTiernan, 1988) 
Kill Bill: Volume 1 (Quentin Tarantino, 2003)

TERMINOLOGIA DEL CÒMIC

​

  • ORGANITZACIÓ SEQÜENCIAL: El còmic està format per una seqüència vinyetes ordenades de manera que expliquen una acció. 

 

  • LLENGUATGE COL·LOQUIAL:  El llenguatge verbal intenta ser natural, un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana. 

 

  • UTILITZACIÓ DE CODIS PICTOCINÈTICS: Utilització de senyals o imatges per representar el moviment d’una escena, com ara les línies cinètiques. 

 

  • UTILITZACIÓ DE CODIS AUDIOPICTÒRIC: Els sons es simbolitzen de manera gràfica com per exemple amb onomatopeies com: Baff, Pum, etc. 

 

  • GUIÓ I DIBUIX: Aquests requereixen dues figures molt importants; l’escriptor i el dibuixant. Desenvolupen l’aspecte narratiu i el plàstic. 

 

  • TEXTOS PLÀSTICS: Un altre element molt important és la disposició i format dels textos que hi apareixen, aquests elements conformen una funció més expressiva que literària. Per exemple les bafarades, que poden significar un pensament, o el format d’un text, aquest pot ser de mida gran, això podria significar un crit o un soroll estrident.  

 

  • CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols serveixen  per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la representació d’una bombeta quan algú té una idea. 

 

  • ESPAI I TEMPS: Mitjançant la seqüència de vinyetes fa la sensació del pas del temps i espai que exposa la imatge. 

ELEMENTS DEL CÒMIC

 

  • VINYETA: Requadre delimitat per línies negres que representa un instant de la historia.  

 

  • BAFARADES: és una convenció específica dels còmics i caricatures, destinada a integrar gràficament el text dels diàlegs o el pensament dels personatges en l'estructura icònica de la vinyeta. Aquest apunta a un personatge determinat, al qual s'atribueix el seu contingut sonor. Segons el seu contorn pot ser una conversa, un crit, una conversa conjunta, un pensament, un xiuxiueig… 

 

  • CARTELA: És la veu del narrador, i usualment es col·loca a la part superior de la vinyeta. Aquesta pot ser rectangular. 

 

  • CARTUCHO: És una bafarada específica, generalment de forma rectangular, col·locat en la part superior de la vinyeta i el fons de la qual és d'un color diferent a les bafarades “corrents”. Literàriament també se'l coneix com didascalia. La seva funció és servir com a suport a la narració, assenyalant canvis de temps, lloc, etc.

 

  • ONOMATOPEIA: Es la formació de mots a partir de la imitació de sons naturals normalment utilitzada als còmics. També és una forma d’afegir dinamisme a la seqüència. 

 

  • GUTTER/CALLE/CARRER: El carrer té com a funció bàsica i primordial el separar les vinyetes entre sí amb la finalitat de mantenir ordenada d’una pàgina. 

 

  • VINYETES FLOTANTS: Aquest tipus de vinyetes no tenen límits. No hi ha un requadre que les delimiti.

Les altres vinyetes que es troben al voltant d'aquesta “vinyeta flotant”, poden trepitjar el dibuix d'aquesta, o algun element poden quedar sobre altres vinyetes que sí que estiguin delimitades.

 

  • A SANG: Es refereix a una vinyeta sense marge, en la qual s’utilitza tota l’amplada de la pàgina. Així doncs, s'utilitzen per a situar al lector en un lloc, enquadrar a diversos personatges o simplement fer una imatge més completa en tenir més espai per a dibuixar, indiferentment del seu contingut.

 

  • SLASH PAGE: Aquestes vinyetes ocupen tota la pàgina o poden ser fins i tot a doble pàgina.

També solen anar a sang, hi ha molt més espai per a la imatge i per tant fa una major impressió. Aquestes s'utilitzen per a moments importants, d'acció o de presentació d'un escenari.

 

  • LÍNIES CINÈTIQUES:  Podem diferenciar entre:

- HORITZONTALS: Normalment indique moviments ràpids a l’esquerra o la dreta.

- VERTICALS:  Poden utilitzar-se per donar èmfasi a el que està dient un personatge. 

- DIAGONALS: Podrien descriure èmfasi o moviment depenent de l’acció. 

​

PARTICIPANTS 

 

  • GUIONISTA: El guió es podria dir que es el més important a l’hora de crear un còmic o qualsevol història, aquest està composat per un nombre determinat de vinyetes, i aquestes  han de contenir una descripció de l’escena, l’ambientació i els diàlegs  dels personatges. Per tant, el guionista es la l’autor intel·lectual de la forma inicial del producte final.

 

  • DIBUIXANT: Aquesta és la persona que és capaç de traduir el guió a imatges a llapis. 

 

  • ENTINTADOR: S’encarrega de repasar els dibuixos i il·lustracions del dibuixant amb tinta.

 

  • COLORISTA: Aquest proporciona color a les vinyetes

 

  • RETOLISTES: Una vegada tot està dibuixat, repassat i colorejat,  el retolista coloca els textos, bafarades i diàlegs a cada pàgina i vinyeta 

​

​

TIPOGRAFIA → Conjunt de trets que caracteritzen l'escriptura en un context determinat. Inclouen la font de lletra, la mida, o l'espai entre lletres, paraules i línies. També si el text serà manuscrit o mecanografiat.

 

ORTOTIPOGRAFIA → És a dir, es tracta de l'ús de la tipografia amb una determinada intenció. L'ús de les majúscules o d'un determinat tipus de lletra no té més raó de ser que el de complir les normes establertes, mentre que des del punt de vista de l'ortotipografia l'elecció aquests dos fets comporta un significat final al text, com crits o una manera determinada de parlar.

 

ENUIG → Es tracta de símbols relacionats amb la tragèdia o la mala sort, com ara les calaveres, els núvols de tempesta, els núvols de fum o les explosions. Les paraulotes i insults, per la seva banda, tenen la seva raó de ser en la censura que existia en molts països en el moment en què els còmics van començar a difondre àmpliament en el mercat.

​

EXPRESSIONS FACIALS: Les expressions facials a més d'expressar les emocions, també serveixen com a mitjà d'expressió de la personalitat, de les actituds cap als altres, l'atracció i l'atractiu, el desig de comunicar-se o d'iniciar una interacció i el grau d'expressivitat durant la comunicació.

 

​

bottom of page